Resultats de la cerca

Els menestrals constituïen un estament social molt definit Durant el s XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un càrrec de…

Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona 1386, 1394 i Mallorca 1391…

El gremi de capsers i torners fou creat a Barcelona el 1556, en separar-se del gremi de fusters Es regí per les ordinacions del 1600 El 1764 es formà una companyia menestral que volia fer-se càrrec dels contractes militars, molt lucratius, però que féu fallida el 1772

Durant l’edat mitjana els brodadors o les brodadores treballaven al servei de l’església o de la cort Al s XV, a Barcelona s’integraren a la confraria dels freners i alguns d’ells formaren veritables dinasties, com els Sadurní A València estigueren units amb els armers A Mallorca s’organitzaren, el 1512, conjuntament amb els pintors, sota la confraria de Nostre Dona de la Clastra Més tard, el 1578, s’uniren al gremi dels escultors, i el 1602 se separaren dels pintors La confraria desaparegué el 1651 per decadència de l’ofici

Els canoners, sorgits a la segona meitat del s XV en les manufactures d’armes de foc portàtils, com les de Ripoll, formaven un sol gremi amb els altres menestrals metallúrgics

Amb el nom de mestre d’ulleres es troba documentat aquest ofici a Barcelona durant els s XIV i XV Era una professió molt poc nombrosa, que s’integrà al s XVII dins la confraria de julians mercers vells julià

El gremi de tapiners s’organitzà corporativament a Barcelona a partir del 1479, com a entitat separada dels sabaters el 1681 rebé noves ordinacions i llanguí a la darreria del s XVIII A València, ciutat on els tapiners també havien format un corporació pròpia, el procés de decadència ja és considerat finit vers el 1700

L’ofici, desenvolupat a partir dels s XV i XVI, fou exercit pels ferrers, fins que al s XVII les necessitats de proveïment exigiren una major producció, fet que originà en alguns indrets un ofici especialitzat i independent Tingué realment importància a Ripoll i Campdevànol, a causa, possiblement, de la facilitat d’obtenció de ferro al mateix Ripollès, centres que, amb els d’Olot i Manresa, esdevingueren gairebé els únics proveïdors del mercat peninsular i americà El gremi de clavetaires de Ripoll formava part de la confraria de Sant Eloi L’aprenentatge de l’ofici durava quatre anys, acabats…

A Barcelona formaven gremi des del 1331, segons A Capmany, però no ingressaren al Consell de Cent fins al s XV Hom els anomenava també teixidors de mantes El gremi rebé ordinacions el 1519 El 1548 fou reorganitzat, i el 1575 se'n separaren els davantalers Obtingueren noves ordinacions el 1603, i el 1773 establiren un molí collectiu Els flassaders de València eren inclosos dins el gremi dels teixidors de llana