Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
dubte
Filosofia
Incertesa entre el sí i el no o respecte a l’adopció d’una entre dues o més proposicions, que porta a la suspensió del judici.
Hom l’anomena natural quan és espontani i ametòdic, i filosòfic quan és deliberat i metòdic Aquest darrer és qualificat d' escèptic quan es converteix en una actitud definitiva escepticisme que sosté la impossibilitat de la certesa sobre res, i d’específicament metòdic quan és exercit d’una manera provisional i voluntària com a mitjà per a descobrir la veritat El dubte metòdic per antonomàsia, el cartesià, consisteix a prendre com a fals tot allò que pugui ésser objecte del més petit dubte, fins a trobar alguna cosa d’absolutament indubtable
aprenentatge
Sociologia
Període durant el qual hom aprèn un ofici o una professió.
En les relacions de producció menestral es caracteritzava pel contacte directe entre mestre i aprenent i pel coneixement complet de l’ofici amb la introducció de l’organització científica del treball i la seva divisió, la formació professional pretén d’aconseguir únicament un rendiment més gran i una major rapidesa en l’execució de les operacions Certes tendències patronals condicionen l’aprenentatge a l’execució de tasques immeditament útils i, especialitzant-s’hi tot seguit, l’aprenent no té ocasió d’exercitar-se en totes les tècniques de la seva professió Els qui consideren que l’aprenent…
mètode
Filosofia
Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
Bé que la preocupació pel mètode és pròpia de la filosofia i de la investigació científica de tots els temps, i àdhuc resta implícita en qualsevol mena de saber, el plantejament explícit de les qüestions relatives al mètode és un fenomen específic de l’època moderna Aportació decisiva ha estat, a aquest respecte, la de RDescartes, el Discours de la méthode del qual recull dues característiques del mètode acceptades universalment la seva validesa per a ésser usat per qualsevol i la seva finalitat de possibilitar el progrés del coneixement a diferència de la simple exposició i àdhuc de la…
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…
cogito, ergo sum
Filosofia
Fórmula que usà Descartes per a expressar la primera evidència filosòfica: l’existència del subjecte pensant, palesa àdhuc enmig del dubte metòdic.
En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme
associació de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües prou semblants perquè hom pugui suposar que deriven d’una mateixa protollengua
, però no prou perquè això pugui ésser demostrat.
El terme és, doncs, volgudament neutre entre el de família genètica i el d' aliança secundària , i aquesta neutralitat suggereix una de les qüestions crucials quant a la interpretació històrica dels resultats de la lingüística comparativa la dels criteris que cal exigir abans d’assumir que dues llengües tenen el mateix origen, tant més crucial que és una qüestió de principi metòdic, molt poc susceptible de verificació empírica Al s XIX hom tendia a identificar una llengua amb un “poble” ben definit que n'era “portador”, i a creure en l’absoluta impenetrabilitat de llengües i pobles Així s’…
industrialització
Economia
Procés a través del qual es transforma l’estructura productiva tradicional d’una formació social cap a l’enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.
En les àrees considerades com a desenvolupades i en aquelles on ha reeixit el procés industrialitzador hom pot constatar que aquest s’ha produït a base de desenvolupar el sistema de producció sobre el creixement econòmic constant, l’anàlisi i l’ús metòdic i continu dels descobriments i de les innovacions científiques, la divisió del treball, l’especialització productiva, fent servir diverses fonts d’energia i l’increment progressiu de les activitats manufactureres a través de millores constants de la transformació dels productes per mitjà de mètodes químics i mecànics Segons…
comparatisme
Lingüística i sociolingüística
Mètode de la lingüística històrica orientat a determinar el parentiu genètic entre les llengües.
El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de fonemes es transforma sempre de la mateixa manera a cada llengua de la família, i així s’…
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…
literatura
Literatura
Activitat intel·lectual centrada en l’estudi de la producció literària.
A l’antiguitat clàssica, la retòrica, disciplina literària per excellència, dividí la gramàtica en dues parts principals, la que ensenya a parlar correctament i la dedicada a l’explicació dels poetes i a l’ensenyament de la lectura dels autors Aquesta segona part és l’origen de la concepció moderna de la literatura però cal assenyalar que, com succeí al principi en les llengües modernes, aquesta explicació dels poetes, aquesta lectura dels autors, fa més aviat referència a un fet subjectiu, a allò que hom podria anomenar la cultura d’una persona Literatura, en canvi, designa més aviat,…