Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
conjunt reduït d’instruccions
Electrònica i informàtica
Microprocessador dotat amb un conjunt petit d’instruccions.
La tecnologia RISC es basa a definir un conjunt, el més reduït possible, d’instruccions molt properes a la màquina, i per tant molt ràpides El resultat són microprocessadors de complexitat petita, i per tant menys costosos de dissenyar i de produir que els microprocessadors CISC, si bé la complexitat es transfereix cap al programari Malgrat això, hi ha qui opina que aquest no és pas un inconvenient ja que l’ús d’un conjunt reduït d’instruccions, si bé pot fer els programes més llargs, també els pot fer més entenedors si se segueixen certes metodologies de programació…
ordinador amb conjunt d’instruccions complexes
Electrònica i informàtica
Microprocessador dotat d’un conjunt ric d’instruccions.
La majoria dels ordinadors personals estan basats en un microprocessador CISC, amb un conjunt d’instruccions que pot superar els 100 elements Els microprocessadors CISC no tan sols disposen d’un gran nombre d’instruccions, sinó que aquestes poden ser d’una complexitat bastant elevada per exemple, moure el contingut de posicions contigües de memòria a una altra ubicació, fins que no es compleixi certa condició L’ús de microprocessadors CISC es basa en la idea que es poden preestablir quines són les operacions que més habitualment voldrà realitzar un programador, i per…
microprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per un circuit integrat extraordinàriament complex que fa d’unitat central de procés en els microordinadors.
La seva funció, per tant, és anàloga a la de la CPU unitat central d’un ordinador El microprocessador fou ideat el 1971 i ràpidament fou comercialitzat n’aparegueren una sèrie de models que en pocs anys tingueren una difusió extraordinària Aquests primers tipus de microprocessadors es caracteritzen pel fet d’utilitzar mots de 8 bits els de 4 bits foren de seguida abandonats, però cap al 1978 aparegueren els microprocessadors de 16 bits i, més recentment, els de 32 bits La funció principal del microprocessador és la de rebre dades en forma de sèrie de dígits binaris,…
arquitectura
Electrònica i informàtica
Manera com s’organitzen i interactuen els elements principals (microprocessador, memòria central, busos de connexions, perifèrics, etc.) que constitueixen un determinat ordinador i, en general, qualsevol sistema informàtic.
El terme arquitectura fa referència tant al maquinari com al programari, de manera que hom parla de l’arquitectura d’un determinat sistema operatiu, d’una aplicació d’arquitectura client-servidor, de l’arquitectura d’un microprocessador, etc En aquest últim cas, l’arquitectura pot ésser Von Neumann o Harvard, CISC Complex Instruction Set Computer o RISC Reduced Instruction Set Computer, etc En l’arquitectura Von Neumann les dades i les instruccions comparteixen la memòria principal en l’arquitectura Harvard, en canvi, tenen espais de memòria separats En l’arquitectura CISC el conjunt d’…
matriu lògica programable
Electrònica i informàtica
Circuit combinacional que subministra múltiples sumes de productes de variables binàries.
El mot ‘programable’ es refereix al fet que la funció lògica és alterada si hom fa o deixa de fer connexions en els punts d’intersecció d’una matriu rectangular d’interconnectors perpendiculars Les connexions són realitzades amb díodes o amb transistors NMOS Les PLA són àmpliament utilitzades com a circuits individuals en LSI i com a subcircuits en microprocessadors i controladors digitals Hom parla també de PAL Programmable Array Logic , circuit similar a la PLA però que pot ésser programada per l’usuari mitjançant polsos elèctrics
microinformàtica
Electrònica i informàtica
Part de la informàtica relacionada amb el disseny, la producció, la utilització i les conseqüències dels microordinadors
.
La microinformàtica, ha sofert una evolució extraordinària, gairebé espectacular, en pocs anys De fet, el microordinador fou ideat com una versió simplificada i per a l’ús personal d’un usuari, en contraposició amb els grans ordinadors, propis de les grans installacions informàtiques i centres de càlcul i de gestió de gran capacitat Però la constant evolució dels microprocessadors, l’augment de la capacitat de memòria, l’aparició de programes cada cop més potents, l’ús de xarxes locals, etc, ha fet que actualment la microinformàtica constitueixi un veritable capítol…
interrupció
Electrònica i informàtica
Tècnica de gestió de transferències entre un ordinador i un perifèric.
L’enquesta és un dels mètodes de gestió de transferències entre un ordinador i un perifèric per enquesta, per interrupció i per DMA En aquest tipus de transferència, l’ordre de començar una tasca pot ésser un senyal que el perifèric envia a la CPU, o un fet que passi a la CPU divisió per zero, overflow , etc Després que el perifèric ha demanat atenció, la CPU n'agafa el control i passa a executar la rutina d’atenció a la interrupció Abans d’executar la subrutina d’atenció al perifèric, el microprocessador guarda en unes posicions de memòria anomenades pila els paràmetres necessaris per a…
mòdul de memòria en línia doble
Electrònica i informàtica
Xip de memòria RAM que sorgí amb els microprocessadors Pentium.
Els DIMM no responen a un format únic, ja que s’han anat adaptant a l’evolució de les memòries i, per tant, n'hi ha de formes diverses i amb un nombre diferent de contactes
supercondensador
Electrònica i informàtica
Dispositiu basat en el fenomen físic de la doble capa elèctrica, que té la propietat de presentar una alta capacitat elèctrica i, per tant, pot funcionar com un condensador, però amb unes propietats capacitives impossibles d’aconseguir amb un condensador del tipus convencional.
A causa d’aquesta propietat són especialment adequats com a elements d’alimentació de reserva, especialment per a memòries volàtils en substitució de les petites bateries fins ara utilitzades en els casos en què era indispensable preveure el manteniment de la informació en produir-se la interrupció de la tensió d’alimentació Tot i que el fenomen de la doble capa elèctrica EDL ja fou descobert i analitzat per Helmholtz el 1879, hom no n'ha trobat aplicació pràctica fins a l’aparició dels microprocessadors i de les memòries CMOS Per a explicar satisfactòriament el fenomen esmentat…
circuit integrat
Microprocessador amb més de tres mil circuits i les seves connexions exteriors (circuit integrat)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic consistent en un conjunt d’elements connectats permanentment formant un determinat circuit miniaturitzat, capaç de desenvolupar les mateixes funcions que en un circuit electrònic convencional.
En un circuit integrat, els components actius transistors, etc i els passius resistències, condensadors, etc són integrats dins un mateix element o suport, anomenat substrat L’element més comunament utilitzat com a substrat és el silici, encara que els composts dels grups III-V com l’arsenur de galli, el fosfur de galli, etc, gràcies a les seves propietats físiques, són més adients per a circuits d’alta velocitat GHz i optoelectrònica En alguns casos s’utilitza també substrats aïllants com el safir SOS Segons el procés de fabricació, hom distingeix diferents tipus de circuits integrats Els…