Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
catepsina
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics intracel·lulars, del grup de les endopeptidases, com és ara la catepsina C, i la catepsina D.
Les catepsines són localitzades en molts teixits, principalment en el fetge, el ronyó i la melsa Per a actuar necessiten la presència de determinades substàncies reductores, com la cisteïna o el glutatió Hom admet que intervenen en la biosíntesi d’enllaços peptídics i que són els principals responsables de l’autòlisi post mortem dels teixits
cesària
Extracció del fetus per una obertura quirúrgica practicada en l’úter.
És efectuada gairebé sempre per via abdominal i excepcionalment per via vaginal És practicada en casos de pelvis estreta, tumors, distòcies dinàmiques, placenta prèvia, procidència del cordó umbilical, presentacions fetals vicioses, embaràs prolongat, eclàmpsia, apoplexia uteroplacentària, etc Hom practica la cesària post mortem per intentar de salvar el fetus d’una embarassada que mor de mort violenta
necrohormona
Botànica
Producte de la degradació post mortem dels teixits lesionats, capaç d’estimular la mitosi cel·lular.
drets d’autor
Dret
Conjunt de drets subjectius i facultats jurídiques exclusives i potestatives que deriven d’aquells i que corresponen als autors d’una obra literària o científica, musical, dramàtica o artística.
Aquest drets poden ésser agrupats en dues categories D’una banda, els anomenats drets morals personalísims, inalienables i imprescriptibles, pels quals l’autor, entre altres coses, pot defensar la seva creació i preservar l’obra de qualsevol deformació que afecti la seva dignitat d’altra banda, els drets ‘patrimonials’ segons els quals l’autor pot disposar de l’obra intellectual que ha creat i explotar-la lliurement aquests últims poden ésser classificats en drets de reproducció , drets de publicació i drets de difusió , respecte a les obres d’altre gènere i, per a totes les obres, els drets…
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…
almoina
Història
A l’edat mitjana, deixa o llegat testamentari i donació post mortem
generalment a favor d’esglésies o monestirs.
relacions patrimonials entre cònjuges
Dret civil català
Lligam de dret en matèria econòmica entre els membres d’un matrimoni.
La regulació de les relacions patrimonials entre els cònjuges en la compilació del dret civil especial de Catalunya s’havia de deduir de diverses normes disperses per tot el text legal Així, fou convenient sistematitzar aquesta regulació en una llei única i s’aprovà la llei de 30 de setembre de 1993, la qual modifica la compilació en aquesta matèria La nova llei respecta els principis bàsics del sistema fins ara vigent en matèria de règim econòmic matrimonial, i manté la màxima llibertat i independència dels cònjuges S'ha mantingut com a règim econòmic legal el de separació de béns i s’han…
religions tibetanes
Religió
Religions implantades al Tibet.
La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama dels antics…
història del llibre
Historiografia catalana
En sentit formal, el llibre ha experimentat un procés de transformació al llarg dels segles, de manera que el concepte actual (i tradicional) de llibre com a reunió de fulls de pergamí o paper cosits, encolats i enquadernats formant un volum nasqué quan el còdex desplaçà el liber o rotllo de papir, vers el s. IV.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…