Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
fresc
Pintures murals realitzades amb la tècnica del fresc a la Casa dels Vetti, a l’antiga Pompeia
© Corel Professional Photos
Art
Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt una preparació composta d’un arrebossat de calç i sorra emprant colors trempats amb aigua sola que hom ha de fixar mentre aquesta es manté fresca.
És la pintura mural per excellència a causa de les bones característiques d’estabilitat a la llum i perfecta adherència a la preparació dóna una qualitat mat molt agradable, parallelament a una intensitat cromàtica brillant Una variant d’aquest procediment consisteix a aconseguir una superfície lluent mitjançant un planxament amb ferro calent en aquest cas té el nom d' estucat Cal preparar la paret amb una sèrie d’arrebossats composts de calç i sorra, fins al darrer, generalment més ric de calç i especialment de sorra més fina i neta, que dóna una superfície blanca apta per a rebre el color…
joc de l’astràgal
Història
Joc de sort, comú a l’antiguitat grega i romana, que consistia a llançar a l’aire astràgals de be que puntuaven segons la posició de caiguda.
Hom el veu representat sovin a les pintures de vasos i als murals pompeians
llei del marc
Art
Principi artístic pel qual, en escultura i pintura, l’estructura de l’entorn s’imposa al tot englobat dins l’espai que aquella delimita, subordinant formes, cànons, proporcions, escenes, etc.
Fou establerta a posteriori pels estudiosos de l’escultura medieval, a fi d’explicar les limitacions de caire representatiu que en la pràctica caracteritzen els baixos relleus i les pintures murals, especialment romàniques
aerinita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels inosilicats, Ca4(Al,Fe3+,Mg,Fe2+)10Si12O35(OH)12(CO3)·12H2O.
De color blau cel, cristallitza en el sistema monoclínic, translúcid, que es produeix per alteració hidrotermal de roques ofítiques Fou descrit per primer cop l’any 1876 a Estopanyà Ribagorça El seu nom prové del grec aerinos , que significa ‘blau cel’ Aquest mineral fou molt usat antigament per a preparar pigments, especialment per als murals del romànic als Pirineus
art singalès
Art
Art desenvolupat a Sri Lanka.
La història de l’art de Sri Lanka és dividida d’acord amb les successives capitals reials en tres grans períodes el període d’Anurād-hapūraya s IV aC — VIII dC es caracteritza en el camp de l’arquitectura per les dagoba , adaptació dels stupa indis Les principals són les de Ruvanveli s II aC, Thūpārāma s III aC i Jetavana s IV dC Les dagoba eren envoltades de monestirs, l’exemple cabdal dels quals és el Lohapāsāda o Palau de Bronze L’escultura és representada per un conjunt de Budes excessivament restaurats i els relleus que ornen les llindes i els esglaons En la pintura cal destacar els…
art búlgar
art búlgar Dones treballant en una granja, d’Ivan Kirkov, obra del corrent conegut com a realisme socialista
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat pel poble búlgar.
L’art búlgar produí unes de les primeres realitzacions urbanes del món eslau s VIII, amb esglésies basilicals i de planta circular, que perduraren fins al s XI Del s XII al XIV augmentà la influència bizantina en l’arquitectura Els zografs pintors religiosos búlgars crearen, però, obres de caràcter diferent Les pintures murals més importants són a les osseres dels monestirs de Baškov s XII i Bojana s XIII També són notables les osseres per llur planta d’una sola nau La icona més antiga —Sant Teodor— és un exemplar únic A partir del s XII començà l’espiritualització de la forma…
art coreà
Art
Art desenvolupat pel poble coreà, amb una intensa influència xinesa, que, interpretada amb veritable personalitat, Corea transmeté al Japó.
Els períodes que cronològicament estructuren la història de l’art coreà són els de Lolang segle I aC — segle IV dC, els Tres Regnes segle I aC — segle VII dC, Silla segles VII-IX, Koryo segles X-XIV I Choson segle XIV — any 1900 Amb un passat prehistòric on sobresurten la sèrie de peces de bronze per estil i tècnica, connectables amb l’art escita i els diversos dòlmens com el d’Unyul, Corea inicià la seva producció artística d’influència xinesa amb el període dels Tres Regnes al nord, en el de Koguryo, es destaquen els milers de tombes de Pyongyang, de cambres decorades amb…
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en…
pantocràtor
Pantocràtor romànic, voltat de tetramorf, representat en la taula de baldaquí de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…