Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
nàutil
Conquilla de nàutil
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels nautílids, l’únic representant vivent de la subclasse dels tetrabranquis.
Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’esòfag No té…
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
nautiloïdeus
Malacologia
Ordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis, amb conquilla externa, recta en les formes més primitives i cargolada en les posteriors; les sutures dels septes de la conquilla, a diferència de les dels ammonitoïdeus, són simples.
Tenen nombrosos tentacles, molt prims, que en algunes formes fòssils són desproveïts de ventoses Posseeixen dos parells de brànquies i de nefridis Hom coneix membres d’aquest grup des del període cambrià Pràcticament tots els representants d’aquest grup s’han extingit, llevat d’alguns exemplars del gènere Nautilus , anomenat vulgarment nàutil
tetrabranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes que inclou espècies amb 4 brànquies, nombrosos tentacles, cos protegit per una closca externa dividida en membranes i cambres separades per envans transversals, de les quals l’animal només ocupa la més externa, que és la formada darrerament, i és unit mitjançant un múscul, el sifó, a la cambra inicial, la darrera.
El cor és dividit en quatre cavitats Actualment només n'hi ha una forma viva, el nàutil , nadiu del Pacífic, d’uns 70 cm de diàmetre, que, bé que normalment habita als fons abissals, en determinades èpoques de l’any s’apropa a les costes nedant Els tetrabranquis foren molt abundats durant l’era secundària cal destacar-ne l'ammonit
nautílids
Malacologia
Família de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis, que comprèn el nàutil actual.
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…