Resultats de la cerca

També s’anomenen així la proposició negativa i els termes negatius Un enunciat negatiu pot ésser absolut Ho sabeu —No o constituir proposició en aquest cas la negació pot recaure sobre el verb negació nexual No ha estat una tasca curta o sobre una altra part de la proposició negació nuclear Ha estat una tasca no gens curta

Donada una proposició p , la seva negació, que hom representa amb els símbols ¬ p , tilde p , p, és definida per la taula de veritat Quan dins un referencial predeterminat hom defineix un conjunt mitjançant una funció proposicional p x , la funció ¬ p x defineix el conjunt complementari La negació de proposicions representades amb símbols matemàtics, com a ∈ A, M ⊂ N, x = y, és representada usualment amb una ratlla inclinada damunt el símbol corresponent a ∉ A, M ⊄ N, x ≠ y La negació de proposicions en les quals intervenen quantificadors, cal fer-la…

Consagrada per F Hegel com a categoria dialèctica, contraposada a l’ en si del qual és l’antítesi però radicalment vinculada a ell —com a mediació i negació dialèctica en virtut de la qual l’ en si esdevé en si i per a si —, la noció del per a si ha estat reinterpretada per JP Sartre en un sentit radicalment nou el de pura intencionalitat o consciència, que en fa quelcom absolutament contradictori i no susceptible de síntesi amb l ’en si

El problema del no-res ha estat plantejat àdhuc en una filosofia com la grega, que pot ésser definida com la filosofia el punt de partida de la qual és l’ésser mateix qüestions com la del sentit de la negació, la del buit o la de la matèria com a principi de pura indeterminació impliquen la pregunta pel no-res, bé que aquest, com a tal, no sigui pròpiament cognoscible només l’ésser és, i és cognoscible del no-res no surt res ni hom pugui parlar pròpiament d’ell hom parla del no-res amb referència només a l’ésser El creacionisme cristià suposà tanmateix una accentuació de la…

Si p i q són dues proposicions, hom representa per p/q la doble negació "ni p ni q " La negació de p , "no- p ", s’escriu p/p i la disjunció, " p o q ", s’escriu p/q / q/p Aquesta connectiva fou introduïda el 1913 pel lògic nord-americà HM Sheffer 1883-1964

Aquesta proposició, enunciada per Euclides com a postulat, semblà als geòmetres posteriors que era demostrable a partir dels altres postulats del sistema, és a dir, que era un teorema Fins al s XIX se succeïren els intents de demostració sense resultat, fins que gairebé simultàniament Gauss, Bolyai i Lobačevskij tractaren de desenvolupar una teoria basada en els altres postulats d’Euclides i la negació del cinquè Si aquest hagués estat un teorema, la seva negació hauria conduït a una contradicció no tan sols no trobaren cap contradicció, sinó que obtingueren noves…

Fou introduït a la fonologia per Roman Jakobson per tal de traslladar les oposicions privatives del lloc d’articulació en els sistemes vocàlics al dels sistemes consonàntics Així, l’oposició que hi ha entre els ordres labial, dental, palatal i velar en les interruptes o oclusives catalanes, on la negació d’un so en dóna necessàriament un altre de determinat —al revés, per exemple, de l’oposició entre sonoritat i sordesa, on la negació de l’una implica l’altra—, pot ésser reduïda, en virtut de les conclusions espectrogràfiques del mateix Jakobson, a una classificació…

La negació és de pes 1 la conjunció és de pes 2

Es caracteritzà per la interpretació naturalista del pensament d’Aristòtil i per la negació de la immortalitat de l’ànima Els seus máxims representants foren Pomponazzi, Contarini, Zabarella i Cremonini