Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
llard
Alimentació
Greix tret per fusió del sagí del porc.
Confereix bones qualitats de gust i nodriment a les truites i les sopes, i és indispensable en els farcits, els fricassés i els civets En determinats plats substitueix la mantega i l’oli
pompílids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que fan de 5 a 50 mm i són de coloració variable amb reflexos metàl·lics.
Tenen les ales llargues i fines, tot i que són més marxadors que voladors Cacen aranyes, fins i tot més grosses que ells, les quals paralitzen amb el fibló, que instilla verí, i les utilitzen com a nodriment de llurs larves
fluïdoteràpia
Mètode terapèutic destinat a mantenir o a restaurar per via endovenosa el volum i la composició normal dels fluids corporals.
Té com a objectius principals la reposició de les pèrdues diàries d’aigua i d’electròlits per la pell, els pulmons, l’aparell digestiu i l’orina la reposició de les pèrdues que pot haver sofert el pacient abans de l’inici de la fluïdoteràpia el nodriment adequat de l’organisme mitjançant el càlcul de les seves necessitats metabòliques i l’aportació de les quantitats adients d’hidrats de carboni, greixos, aminoàcids i vitamines La fluïdoteràpia és realitzada habitualment mitjançant la perfusió endovenosa lenta degotament de solucions que contenen els principis immediats necessaris…
poder calòric
Alimentació
Quantitat de calories produïdes en l’organisme per unitat de pes de cada nodriment.
truita

Truita comuna
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S.trutta, la truita comuna, i S.gairdnerii, la truita irisada.
La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…
deficiència
Agronomia
Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.
Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint són les de…
platihelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.
Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que…
sac vitel·lí
Anatomia animal
Bossa de l’interior de l’ou dels peixos, dels amfibis, dels rèptils i dels ocells que conté el vitel necessari per al nodriment de l’embrió.
Prové del tub digestiu embrionari i, alhora, elabora enzims per a digerir el vitel i s’encarrega de transportar els productes digerits a la resta de l’embrió mitjançant vasos sanguinis
derma

Derma sota la capa de l’epidermis: a, epidermis; b, derma; c, papil·la dèrmica; d, glàndula sudorípara
© fototeca.cat
Anatomia
Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de profunda més…
carnívor | carnívora
Planta carnívora (Drosera rotundifolia)
© Fototeca.cat
Botànica
Dit de la planta que pot viure d’una manera autòtrofa per tal com té dispositius amb els quals capta animalons, sobretot insectes, que digereix i empra per al seu nodriment.
En són exemples les famílies de les lentibulariàcies, droseràcies, nepentàcies, sarraceniàcies, etc