Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
oïdor | oïdora
Digne d’ésser oït, que cal oir.
atur
Economia
Sociologia
Situació en la qual hi ha persones que, si bé tenen les condicions necessàries per treballar i hi estan disposades, no troben treball en el nivell de salaris vigent. Una visió més àmplia és la subutilització dels factors productius, una situació en què l’oferta de treball (treballadors) supera la demanda (ocupadors).
L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…
accident de treball
Economia
Dret del treball
Tota lesió corporal que un treballador per compte d’altri sofreix en ocasió o per conseqüència de la feina que executa.
El fet que, normalment, l’accident de treball es presenti d’una manera brusca és el que, principalment, el diferencia de la malaltia professional Perquè un accident de treball quedi protegit per la seguretat social cal que entre el treballador i l’empresa hi hagi un veritable contracte de treball, i que hi hagi una relació de causa a efecte entre el treball que es realitza i l’accident sobrevingut Això no obstant, hom aplica aquest darrer requisit amb un criteri molt ampli així, són considerats accidents de treball tots els que s’esdevenen anant a la feina o tornant-ne in itinere , o durant…
cooperació econòmica internacional
Economia
Conjunt d’accions tendents a regular les relacions econòmiques internacionals entre els estats.
Concretament, hom parla de cooperació econòmica internacional a partir de la Segona Guerra Mundial, quan les relacions entre els estats foren institucionalitzades en forma d’organitzacions econòmiques internacionals Antecedents de la cooperació internacional, bé que qualitativament diferents, ja es poden trobar des de fa segles en els simples acords i tractats comercials signats entre alguns països Un antecedent més recent data del sǏX, quan s’inicià una nova etapa en què, junt als tractats tradicionals, se celebraren conferències intergovernamentals i es crearen organismes econòmics…
śruti
Hinduisme
Dins el cànon hindú, nom donat a les escriptures o revelació (‘el que ha estat oït’), per oposició a la śmṛti
.
Fonamentalment comprèn la revelació oïda i transmesa oralment pels ṛiṣi , sense autor humà o diví apauruṣeya i que gaudeix d’una validesa intrínseca svataḥ prāmāṇya Comprèn els Veda , els Brahmaṇa , els Araṇyaka i els Upaniṣad
smṛti
Hinduisme
Dintre el cànon de les escriptures de l’hinduisme (cànon hindú), la tradició (‘el que és recordat’), per oposició a la revelació, ‘el que és oït’ (śruti).
La seva autoritat depèn de la no-contradicció amb la revelació, bé que no gaudeix d’autoritat divina Comprèn obres exegètiques i rituals del Veda Sūtra, tractats jurídics, la gran èpica Mahābhārata, Rāmāyāna, els Purāna i els Tāntra Dintre el Mahābhārata, el poema del Bhagavad-Gītā constitueix per si sol una smṛti
toxicologia
Ciència quimicobiològica d’aplicació sanitària.
Estudia els verins, les metzines o els tòxics, és a dir, les substàncies que, en penetrar en l’organisme a una dosi relativament alta, una vegada o unes quantes vegades amb poc interval de temps, o en dosis petites reiterades durant molt de temps, causen efectes perjudicials en els éssers vius i fins i tot la mort perquè alteren algun equilibri bioquímic fonamental Respecte a aquestes substàncies, la toxicologia n'estudia la procedència i la natura vegetals, animals, minerals o artificials, les propietats físiques, químiques i biològiques, les vies de penetració en l’organisme via oral, via…
dret espanyol
Dret
Ordenament jurídic vigent a l’Estat espanyol.
La formació d’aquest dret parteix del dret castellà i té els inicis en els decrets de Nova Planta promulgats per Felip V, a través dels quals hom estengué el dret públic castellà a tot Espanya, suprimí els organismes legislatius dels diferents regnes, bé que conservant una certa autonomia Biscaia i Navarra, i només mantingué en vigor els respectius drets privats a excepció del Regne de València, que passà a regir-se pel dret privat castellà, però sense possibilitat d’evolució No fou, però, fins a la caiguda de l’Antic Règim i la creació d’un nou Estat espanyol de caràcter liberal, amb la…
biblioteca

Biblioteca del British Museum de Londres
© Jgz - Fotolia.com
Arxivística i biblioteconomia
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altres materials gràfics.
Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…