Resultats de la cerca

Implica en el fragment indicat un ús de la veu més pròxim a la parla, tot perdent el seu caràcter melòdic, com per exemple en els diàlegs d’algunes opéras-comiques En ocasions també és utilitzat en la música instrumental, amb un sentit molt més difús o indeterminat, relacionat amb la noció d’eloqüència musical pròpia del pensament del segle XVIII En són indicacions sinònimes parlando i parlante

Originalment alternava una part cantada per un solista -a la qual corresponia coreogràficament una pausa- amb un refrain cantat pel cor i dansat en cercle El fet que no hagi arribat cap melodia característica de la ronde medieval permet pensar que possiblement emprà músiques de formes com la ballata , el rondeau , el rondellus o el virelai Durant els segles XVIII i XIX fou utilitzada als vaudevilles i opéras-comiques Encara es pot trobar avui dia en diversos jocs infantils

És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’Africaine , 1865, però també hi…

Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…

Ja a partir del 1580, durant la colonització castellana, fou introduïda lentament la música europea A les missions dels jesuïtes els indígenes aprengueren a tocar diversos instruments guitarres, violes, llaüts, cornetes, xeremies, baixons, etc També foren iniciats en la fabricació d’instruments Hi ha notícies d’un orgue a l’església de Santiago del Estero 1596 Els jesuïtes que es destacaren en el camp musical foren Louis Berger, Joannes Vasaeus, Florian Pauken i, molt especialment, Domenico Zipoli 1688-1726, músic toscà que, a partir del 1717, any de la seva arribada a l’…

Fundada el 1682, només un segle més tard ja era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país És lògic, doncs, que ja hi hagi notícies dels primers concerts públics el 1757 Al principi del segle XIX a la ciutat treballaven els compositors Raynor Taylor 1747-1825, un dels fundadors de la Musical Fund Society, entitat que entre el 1820 i el 1858 organitzà molts concerts Benjamin Carr 1768-1831, que promogué la publicació del "Musical Journal", dedicat a la difusió de la música anglesa i americana de l’època i Alexander Reinagle 1756-1809, autor de les primeres sonates…

Durant l’època en què hi hagué cort papal a Avinyó, tot Occitània experimentà un notable desenvolupament econòmic, que Montpeller compartí i que permeté, entre altres coses, la fundació de la seva universitat 1289 Les primeres notícies musicals, molt vagues, daten de l’Edat Mitjana i es refereixen a una difosa pràctica del llaüt entre els estudiants universitaris, així com a la realització de bals ambe musica i de les danses aubadas Cap a la meitat del segle XVI la capella musical de la catedral comptà amb la presència d’Antoine Subject, abans membre de la capella d’Enric II i considerat un…

Fou la capital d’un principat independent que fou incorporat a França el 1793 i a Holanda des del 1815 fins al 1830, any en què passà a Bèlgica La documentació conservada presenta Lieja com un important centre de música sagrada ja al segle X Els nuclis musicals més notables eren les escoles de la catedral de Saint-Lambert, de les esglésies de Saint-Laurent i Saint-Gilles i l’abadia de Saint-Jacques Un compositor nadiu de Lieja fou Johannes Ciconia ~1370-1411, del qual es conserven unes quaranta composicions i algun tractat teòric És considerat un músic de transició entre l' ars nova i les…

Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el collegi dels jesuïtes i la catedral Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan Vizcaino de Agüero…

Berlín començà a destacar en el camp de la cultura quan els Hohenzollern, electors de Brandenburg, l’escolliren com a capital del principat 1415 Convertida en un important centre de la vida artística i literària alemanya, mantingué aquesta hegemonia cultural fins ben bé la primera meitat del segle XX Música religiosa Les primeres notícies sobre la música religiosa a Berlín daten del segle XV, però la ciutat prengué una embranzida determinant amb la Reforma protestant, que s’hi difongué cap al 1539 La capella de la cort dels prínceps electors Staatskapelle fou molt activa ja des del darrer…