Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
orenga

Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
vermut
Alimentació
Enologia
Vi aromatitzat amb substàncies vegetals que li donen tast amarg.
Les plantes i les parts dels vegetals que hom hi posa són molt variades plantes senceres o fulles marduix, melissa, orenga, etc, arrels angèlica, genciana, etc, fruits celiandre, anís estrellat, nou moscada, etc, flors clau d’espècia, camamilla, etc, escorça i fusta quina, canyella, etc Hom el prepara per maceració o dissolució d’extractes de plantes i el deixa reposar per tal que es clarifiqui i assoleixi l’aroma característica Pot ésser dolç 12-20% de sucre o sec 3-5% de sucre El seu grau alcohòlic és de 15 a 20 Hom ha emprat donzell per a elaborar-lo, però ha estat abandonat,…
labiades
Botànica
Família de tubiflores de tiges tetràgones amb fulles simples oposades, de flors zigomorfes, típicament bilabiades i amb quatre estams didínams, i de fruits en tetraqueni.
Comprèn unes 3 000 espècies herbàcies o fruticoses pròpies de països temperats i càlids Labiades més destacades Ajuga chamaepitys herba felera Ajuga iva iva Ajuga raptans búgula Ballota hirsuta malrubí hirsut Ballota nigra malrubí negre , malrubí pudent Dracocephalum sp dracocèfal Glechoma hederaceum heura de terra Hyssopus officinalis hisop sajolida borda Lamium album ortiga morta Lamium amplexicaule peu de gall Lavandula angustifolia espígolver, lavanda Lavandula dentata espígol dentat Lavandula latifolia espígol mascle, barballó Lavandula pedunculata tamborino Lavandula stoechas tomaní ,…
àcid rosmarínic
Química
Polifenol derivat de moltes plantes comunes de la família de les labiades (romaní, sàlvia, orenga, alfàbrega, marduix, farigola, menta, lavanda, perilla i tarongina, entre d’altres).
Es tracta d’un èster de l’àcid cafeic amb l’àcid 3,4-dihidroxifenil làctic amb acció antiinflamatòria i antiallèrgica La seva activitat antioxidant és més elevada que la de la vitamina E i elimina les espècies d’oxigen reactiu ROS i, probablement, espècies de nitrogen reactiu RNS, cosa que redueix el risc de càncer i altres malalties inflamatòries i allèrgiques Alguns dels efectes de l’àcid rosmarínic podrien estar relacionats amb la prevenció de modificacions epigenètiques i amb el seu efecte sobre factors de transcripció
carvacrol
Farmàcia
Química
Fenol derivat del cimè, isòmer del timol, que ocorre en l’oli d’orenga, de farigola i de majorana, i que té una activitat antifúngica i antihelmíntica.
espècia
Gastronomia
Substància aromàtica i estimulant del gust, d’origen vegetal, emprada per a condimentar aliments.
La part útil del vegetal fulles, flors, rizomes, llavors, escorça, etc depèn de cada planta Les espècies es caracteritzen per llurs components aromàtics, que hom pot agrupar en una fracció volàtil i en una fracció fixa, els quals poden contenir olis essencials, alcaloides, resines, terpens, àcids orgànics, composts sulfurats, etc Independentment d’aquests components que els atorguen caràcter, les espècies contenen també proteïnes, greixos i hidrats de carboni En algunes espècies hom ha descobert, gràcies a llurs components específics, propietats conservadores dels aliments que condimenten La…
història de les institucions
Historiografia catalana
Malgrat el detallisme i l’extensió de l’obra d’Alexandre Galí, en 23 volums, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936 (1980-86), l’anàlisi de les institucions culturals i polítiques catalanes ha continuat essent una assignatura pendent, com ho demostren els estudis publicats amb posterioritat.
Entre aquests treballs cal destacar el d’Albert Balcells, Enric Pujol i Josep Sabater sobre la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d’autonomia catalana entre el 1914 i el 1923 La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia 1996, que superà de llarg les correctes, però breus, monografies de Joaquim de Camps i Arboix La Mancomunitat de Catalunya 1968, i de Jordi Llorens La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 1994 els d’Ismael E Pitarch La Generalitat de Catalunya I Els Governs 1976 i L’estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques 1932-1939 1977 l’obra collectiva…
pizza

Pizzes
© Corel
Gastronomia
Plat d’origen italià, preparat a base de massa de pa (amb oli d’oliva), estesa, de forma generalment circular, coberta de salsa de tomàquet i mozzarella
, a més de gran varietat d’altres ingredients i diversitat de condiments (orenga, sobretot), cuita en un forn molt calent.