Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
punt de fuga
Art
En les representacions perspectives, punt de convergència, en la línia anomenada de l’horitzó, de les rectes o sistemes de rectes paral·leles horitzontals que incideixen en el quadre o pla de projecció.
Les orientacions d’aquesta incidència poden ésser infinites, i infinits poden ésser, per tant, els punts de fuga
projecció escenogràfica
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és exterior al globus.
Es pot presentar en tres orientacions polar, equatorial i obliqua En són casos particulars les projeccions de Clarke , de La Hire i la perspectiva
base directa
Matemàtiques
En un espai vectorial, dues bases, B
i B
’, tenen la mateixa orientació si det( A
)>0, essent A
la matriu de canvi de base
entre B
i B
’.
Aquesta és una relació d’equivalència que defineix dues possibles orientacions de l’espai Escollida una orientació, totes les seves bases s’anomenen bases directes
escola activa
Educació
Tipus d’escola que aplica mètodes de pedagogia activa (activitat).
Hom ha aplicat també el nom d’escola activa a aquella que forma part del moviment de l'escola nova o que en segueix les orientacions
projecció ortogràfica
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és un punt situat a una distància infinita en la direcció perpendicular al pla tangent (antípoda infinit).
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua No és ni conforme ni equivalent Hom l’empra per a donar un efecte tridimensional als mapes
projecció gnomònica
projecció gnomònica
© Fototeca.cat
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és el centre del globus.
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua Totes les línies rectes del mapa representen cercles màxims del globus Hom l’empra en navegació aèria
projecció estereogràfica
projecció estereogràfica
© Fototeca.cat
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és l’antípoda del punt de tangència del pla en què es fa la projecció.
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua És conforme La projecció transforma cercles del globus en cercles del mapa Hom l’empra per a usos militars, en navegació aèria i en meteorologia
cogito, ergo sum
Filosofia
Fórmula que usà Descartes per a expressar la primera evidència filosòfica: l’existència del subjecte pensant, palesa àdhuc enmig del dubte metòdic.
En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme
corniana
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica de gra fi o mitjà i microestructura granoblàstica produïda per metamorfisme de contacte.
Pot presentar porfiroblasts d’andalusita, cordierita i biotita, el desenvolupament incipient dels quals confereix a la roca un aspecte tacat característic Tot i que les cornianes no presenten orientacions preferents dels minerals, a vegades poden mostrar estructures orientades relictes La minerologia depèn de la roca original si provenen de roques margoses contenen minerals calcosilicats granats, epidots, wollastonita i són anomenades cornianes calcosilicatades , i si procedeixen de roques argiloses contenen silicats alumínics andalusita, cordierita, biotita i reben el nom de…
antropologia històrica
Antropologia
Branca de l’antropologia que combina els aspectes coincidents de l’antropologia i la història.
L’interès per la història social a la Gran Bretanya i l’escola de Les Annales francesa han estat orientacions decisives en aquest camp El contacte amb l’antropologia ha estat decisiu a l’hora de subratllar la importància de les manifestacions de les classes populars i de les parts ignorades de la vida d’aquestes societats per tal com no n'ha restat constància escrita Per la seva banda, la història ha facilitat a l’antropologia l’estudi del present en les societats complexes, on fins ara solament s’arriscaven a emprendre en sectors molt limitats i més o menys tancats