Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
refilar
Cantar com un ocell, cantar una línia melòdica ornamentada.
estria
Art
Mitjacanya en buit al llarg d’una columna, una pilastra, un ornament arquitectònic, una urna, un fris, un vas.
Pot ésser d’aresta viva, bisellada, plana, salomònica, ornamentada, etc
colobrina
Militar
Peça d’artilleria de gran abast dels s. XVI i XVII.
És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes
frontal
Música
Part estructural de la caixa dels cordòfons de teclat, formada per una taula de fusta situada perpendicularment sobre el teclat, amb una llargada igual a la d’aquest i una alçada limitada per la tapa de l’instrument.
Aquesta peça, generalment desmuntable, té com a funció tancar i protegir l’espai, anomenat secret, que conté els mecanismes accionats des del teclat i la part inferior del claviller La seva funció acústica, en canvi, és limitada a causa de la seva posició de proximitat al teclat Sol estar ricament ornamentada amb marqueteria i decoracions diverses Als clavicèmbals i fortepiani sol aprofitar-se per a gravar-hi les inscripcions referents a la marca o al constructor
ara
Cristianisme
Pedra consagrada, que conté relíquies de sants, damunt la qual el sacerdot celebra l’eucaristia, quan l’altar no ha estat consagrat.
És plana i suficientment gran perquè hi càpiguen el calze i la patena Hom la colloca al centre de la mesa de l’altar En certes ocasions les ares d’altar han rebut un complement decoratiu que les ha convertides en obres d’art Són importants les de Sant Pere de Rodes, preromànica segle X, constituïda per un nucli de pedra recobert de planxa d’argent Museu Diocesà de Girona, i les nombroses romàniques de marbre Girona, Sant Andreu de Sureda, que presenten la vora ornamentada amb un fris i una successió d’arquets cecs amb inclusió de temes decoratius variats
preludi coral
Música
Composició per a orgue amb funcions introductòries basada en un coral alemany.
De durada relativament curta, la seva intenció era definir la tonalitat de l’himne que seguidament havia de cantar la congregació Quasi sempre, la melodia del coral és ornamentada i presenta un acompanyament polifònic, sense ser dens ni escindir les frases del coral mitjançant interludis Els exemples més importants de preludi coral es troben en Das Orgelbüchlein 'Petit llibre d’orgue' de JS Bach, que en conté quaranta-cinc També alguns autors dels segles XIX i XX continuaren escrivint-ne J Brahms, M Reger o H Distler, entre d’altres El terme és usat de vegades com a sinònim de…
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del segle XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l' organum , recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae discantandi…
nocturn
Música
Composició musical per a piano, sorgida a la fi del segle XVIII, en la qual predomina la melodia ornamentada.
Hi excelliren John Field, Agata Szymanowska, Fryderyk Chopin i Gabriel Fauré A la fi del s XIX aparegué el nocturn simfònic, creació de Debussy Tres nocturns , 1899
vina

Vina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda propi de la música clàssica índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara amb mànec i ressonador extern Se’n coneixen dues formes, la del nord, més antiga, i la del sud La vina del nord consisteix en un mànec fet amb un fragment llarg de bambú o de fusta a sobre del qual es disposen les cordes i el claviller en un extrem Per la part posterior i prop dels extrems hi ha fixades, mitjançant dos tubs de metall, dues carbasses esfèriques grosses, obertes per la part inferior, que serveixen de ressonador Per a tocar, l’instrumentista acostuma a situar la carbassa que hi ha a prop del claviller per sobre de l…
estil galant
Música
Estil musical, lleuger i refinat, propi de la segona meitat del segle XVIII.
Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D Scarlatti o A…