Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ostreïcultura
Aqüicultura
Art del cultiu i la cria d’ostres, especialment a gran escala.
Els ous fecundats que s’han desenvolupat a les brànquies de l’ostra surten a l’exterior com a larves trocòfores planctòniques i hom les manté en recipients, on es desenvolupen Després són fixades en un substrat idoni fins que atenyen de 2 a 3 cm, que és quan hom les trasllada als parcs de cultiu i són fixades a les cordes amb ciment o bé posades dins l’aigua en bosses de xarxa penjades d’armadures, fins que atenyen el total desenvolupament Hom cria ostres, a gairebé totes les mars del món, als llocs on hi ha prou fitoplàncton i la temperatura de l’aigua és baixa A Europa, els…
ostrera
Aqüicultura
Lloc on creixen i es desenvolupen les ostres.
En ostreïcultura, hom tria els indrets més protegits de la costa per fer-hi les installacions necessàries, que consisteixen bàsicament en sèries de pals parallels dels quals són penjades les bosses de xarxa que contenen les ostres o bé les cordes on són enganxades amb ciment Abans de la comercialització de les ostres cal procedir a llur depuració
aqüicultura
Aqüicultura
Cria, multiplicació i cultiu d’espècies aquàtiques, animals i vegetals, amb finalitats comercial, alimentària, medicinal, domèstica o d’esbarjo.
Es realitza en el medi natural en què es troben els organismes aqüícoles o bé en installacions especialment adaptades En qualsevol cas, per tal d’optimar la producció, s’exerceix un control sobre l’espècie mateixa selecció, reproducció, aspectes sanitaris i nutritius, etc i també sobre el medi control de les variables fisicobiològiques de l’aigua, creació de basses, gàbies, tancats, etc L’aqüicultura, a més d’una importància comercial creixent permet l’estudi dels ecosistemes de les diferents espècies i, de vegades, constitueix un ajut per al repoblament dels medis naturals Segons els…
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
viver
Vivers d’ostres
© Fototeca.cat
Aqüicultura
Lloc on hom manté i cria, per a l’explotació o amb finalitats de repoblació, diversos animals aquàtics d’interès comercial, com ara mol·luscs (ostreïcultura, mitilicultura), peixos (piscicultura) i, darrerament, crustacis, sobretot llagostins i gambes.
Els primers vivers coneguts foren a l’antic Egipte, a la riba del Nil, on hom ja exercia, a gran escala, la piscicultura