Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
oxigenat | oxigenada
vanadòcit
Biologia
Zoologia
Cèl·lula de la sang dels urocordats que conté una gran quantitat de vanadi i substitueix en llur funció els eritròcits.
Els vanadòcits són de color verd, blau o taronja, segons el grau d’oxigenació Contenen el pigment anomenat hemovanadina
autodepuració
Ecologia
Eliminació gradual per descomposició aeròbia de l’exceés de matèria orgànica de les aigües naturals contaminades gràcies a l’activitat dels microorganismes que hi viuen.
L’autodepuració depèn del grau de dilució de les aigües residuals en les aigües naturals, de la inclinació del terreny, del cabal oxigenació i de l’estat de les comunitats naturals existents
acidosi làctica
Patologia humana
Tipus d’ acidosi metabòlica
bastant freqüent, de causes molt variades.
L’àcid làctic es produeix en gran quantitats dintre dels músculs esquelètics i d’altres teixits sempre que la seva oxigenació sigui insuficient per a abastar les necessitats energètiques Aquestes circumstàncies tenen lloc quan hi ha collapse circulatori o hipòxia L’acidosi làctica també pot aparèixer en casos en què la hipòxia tissular no sigui aparent Aquesta malaltia té una etiologia molt diversa també hi ha casos en què és idiopàtica
parènquima
Biologia
Botànica
Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.
Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…
cianosi
Patologia humana
Coloració blavosa de la pell i de les mucoses que apareix quan la concentració d’hemoglobina reduïda, en la sang capil·lar, és superior a 5 g/100 ml.
Les cianosis poden ésser produïdes per una oxigenació deficient de la sang arterial o per un augment en la utilització de l’oxigen Les primeres, o hipòxiques , es presenten en els estats d’insuficiència respiratòria pneumònies, atelèctasis, emfisemes, encefalitis, narcosis, etc i en les cardiopaties congènites comunicacions interauriculars o interventriculars, etc, en què una gran part de la sang venosa passa al torrent arterial a través d’una via anormal Les segones es produeixen a conseqüència d’un alentiment en la circulació sanguínia capillar, com és el cas de les…
piscicultura
Aqüicultura
Cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzar-los o d’emprar-los en repoblaments.
Actualment és practicada sobretot amb espècies d’aigua dolça, però de vegades també té lloc amb espècies marines gàdids i peixos plans en maresmes i aiguamolls salabrosos, sense intencions comercials Quan els progenitors estan a punt per a la fresa, hom els captura per tal que facin la posta en recipients adequats perquè el semen dels mascles fecundi la major quantitat possible d’òvuls fecundació artificial Els ous són mantinguts aleshores en recipients, on són creades les condicions més favorables per a llur desenvolupament circulació de l’aigua a temperatura i oxigenació…
marea negra
Geologia
Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli brut o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.
Ultra el perill d’incendi i dels perjudicis als habitants de les zones costaneres afectades, hi ha el fet de l’alteració de tot l’ecosistema marí afectat, amb conseqüències a curt i a mitjà termini La capa d’olis impedeix l’oxigenació de les capes superficials de l’aigua, la qual cosa comporta la desaparició de gran quantitat de plàncton, que, al seu torn, deixa d’alimentar els organismes planctòfags i, de retruc, els ocells marins Els sistemes emprats per a eliminar les marees negres són de diversa natura físics , com l’aspiració per matrius plàstiques, amb la possibilitat de recuperar tant…
hemoglobina
Bioquímica
Cadascuna de les ferroproteïnes, trobades en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, que contenen el grup hem i actuen com a transportadores d’oxigen molecular.
L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del qual pot reaccionar…