Resultats de la cerca

Porten també aquest nom certs documents papals

Aquests poden ser de justícia com el tribunal de la cort d’Andorra, on el mateix oficial jurat exerceix també la funció de porter, nunci i bastoner o de determinades autoritats eclesiàstiques com el cursor apostòlic , encarregat d’avisar els qui han d’assistir als consistoris o capelles papals

Aquest traspàs de la jurisdicció eclesiàstica a la secular tenia lloc sobretot al tribunal de la inquisició quan el reu era condemnat a penes de sang També tenia lloc quan un clergue havia delinquit heretgia, falsificació de butlles papals, calúmnia contra el seu ordinari i era degradat i traspassat a la justícia secular

Per influència biblicolitúrgica, hom utilitzava sovint pacem ‘pau’ en comptes de la fórmula tradicional llatina salutem ‘salut’ Altres fórmules eren salutem et dilectionem ‘salut i dilecció’ o, en cas de documents papals, salutem et apostolicam benedictionem Ultra aquestes fórmules més freqüents, hom n'utilitzava d’altres, que foren fixades en els anomenats ars dictandi

Els autògrafs dels escriptors literaris antics i medievals fins al s XII eren raríssims Generalment els autors antics dictaven llurs obres, que eren calligrafiades per copistes d’ofici L’autor es limitava a posar-hi de la seva mà uns mots de salutació, com en el cas d’algunes epístoles de sant Pau o el Bene Valete de les cartes papals primitives, ja des del s IV

A Catalunya, alguns monestirs que havien obtingut butlles papals d’exempció als segles X i XI es consideraren nullius no sense discussions i protestes de part dels bisbes Així ho foren Ripoll, Cuixà, Sant Pere de Rodes, Sant Cugat del Vallès, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Besalú, Banyoles, Santes Creus, etc, i posteriorment, per altres motius, Montserrat, els priorats de Meià i Sant Miquel del Fai, i l’arxiprestat d’Àger Les que quedaven a Catalunya foren suprimides durant el segle XIX i sotmeses a les diòcesis on eren enclavades

La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a…

El primer a adoptar-la fou Gregori I el Gran, el qual fou imitat per altres successors i dignataris eclesiàstics, fins que esdevingué exclusiva dels papes encara, però, al s XII la usaven els bisbes de Ravenna