Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
armes parlants
Heràldica
Armes representades per una càrrega que, d’una manera o altra, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi que representa.
armes parlants
Heràldica
Armes que representen simbòlicament el nom de la família, ciutat, etc.
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Llengua nova, sorgida del contacte entre grups lingüístics sense cap llengua comuna, que ha adquirit parlants natius i ha passat a funcionar com a primera llengua d’una comunitat.
La principal diferència que mostra respecte a un pidgin és, doncs, l’adquisició de parlants natius, així com l’expansió i organització interna de la llengua reorganització de la gramàtica, creació de regles fonològiques, augment del lèxic, ampliació de les possibilitats estilístiques, etc Tanmateix, un pidgin pot experimentar també un procés d’expansió sense adquirir parlants natius Per això s’ha suggerit que la principal diferència no depèn de la nativització, sinó de l’associació a algun tipus d’etnicitat
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té…
austromelanesi
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades a l’arxipèlag caledoni que se separen de la resta de llengües melanèsies per trets pertanyents a un substrat antic.
El nombre de parlants de les llengües austromelanèsies és inferior als 50 000, i les llengües més parlades com l' andio i el ligu, no atenyen els 10 000 parlants
tàtar
Lingüística i sociolingüística
Llengua altaica del grup turquès parlada per uns 6 milions d’individus a l’Àsia Central.
La major concentració de parlants es troba a la República dels Tàtars, però també n'hi ha en altres territoris de Rússia, des dels Urals fins a Sibèria, i al Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan i la Xina Hi ha nuclis de parlants als Balcans Comprèn diversos dialectes, dels quals el tàtar de Kazan és la base de la llengua literària
amazic
Lingüística i sociolingüística
Llengua afroasiàtica parlada en una àmplia àrea geogràfica de l’Àfrica septentrional que comprèn des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic.
És la llengua dels amazics o berbers, que és com anomenaren aquest poble els grecs i els romans i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l’arabització dels seus parlants a partir del segle VII L’amazic és essencialment una llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el…
retoromànic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals, d’àrea discontínua.
S’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l’ engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte la seva…
rellotge d’invident
Tecnologia
Rellotge que permet al portador d’obrir el vidre de la caixa i poder tocar les agulles i els nombres de l’esfera gravats en relleu i amb un codi especial.
Actualment hom ha dissenyat, amb la idea d’ésser oferts també als invidents, els rellotges parlants
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina