Resultats de la cerca

Als Països Baixos i a Flandes, les kermesses són festes parroquials i fires anyals, molt celebrades També tenen tradició a l’Europa Central i al nord de França

Comprèn, entre d’altres documents, decrets, lletres, provisions, collacions, processos, sentències, visites pastorals Hom hi troba també els llibres de l’administració de sagraments i òbits duplicats dels arxius parroquials

Ambdós càrrecs s’exerceixen amb un rigorós torn de rotació, que segueix l’ordre de situació de les cases, de la més alta a la del capdavall de l’aglomeració Els manadors parroquials són nomenats pel consell del comú

Té el seu origen en el plebanus o dirigent d’antigues plebs o comunitats parroquials Poc corrent als Països Catalans, el nom només és aplicat al rector de Montblanc Conca de Barberà i a algun rector valencià com el de Santa Maria d’Oliva Safor

Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà

Els estudis de demografia històrica es basen en fonts de caràcter peculiar, i d’aquí prové la necessitat de posar en pràctica mitjans específics per a explotar-les i analitzar-les Els registres parroquials apareixen com la principal font per a la reconstrucció de les famílies, i són documents de primera mà en els països catòlics i protestants La reconstrucció de famílies també es pot fer efectiva mitjançant les genealogies El valor d’aquestes fonts es deixa entreveure en els resultats de continuïtat en l’observació Pel fet que les poblacions del passat no limitessin…

Antigament les parròquies eren regides també per un o diversos domers o un vicari perpetu quan eren subjectes a un monestir Originàriament el mot era sinònim de diòcesi, però quan començà a utilitzar-se als Països Catalans als s V i VI equivalia a entitat amb territori delimitat, clergue i patrimoni propis, dependent d’una diòcesi Quan s’establia una parròquia en un municipi romà o ciutat i comptava amb prou feligresia era convertida sovint en diòcesi independent com en el cas d’Ègara vers el 450, i de la mateixa manera ho serien Osona, Urgell, Tortosa, Elna, Xàtiva, Dénia, etc Al llarg dels…

El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’excomunió amb…