Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
consell provincial
Història
Corporació establerta a totes les províncies de l’Estat espanyol per una llei del 1845, i duta a la pràctica el 1863, amb atribucions consultives respecte als governadors civils i jurisdiccionals en qüestions contenciosoadministratives.
Aquest organisme fou suprimit el 1868, i les seves funcions passaren a la comissió provincial , creada a cada diputació provincial
fons d’inversió lliure
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu que pren posicions molt arriscades amb volums elevats d’endeutament.
L’objectiu fonamental d’aquests fons és maximitzar-ne els rendiments absoluts, més que no pas els relatius, és a dir, obtenir el màxim de diners en el termini més curt possible, no pas millorar un determinat índex o referència, com fan molts altres fons d’inversió Per això utilitzen opcions, posicions curtes, futurs o el palanquejament, estratègies d’arbitratge i d’altres tècniques que no estan autoritzades per als fons d’inversió convencionals Del 1998 al 2008, experimentaren una forta expansió d’uns 3 000 passaren a més de 10 000, amb actius en gestió que augmentaren de més de…
fallida
Economia
Dret mercantil
Situació del comerciant o l’industrial que, per circumstàncies econòmiques adverses, o per la seva culpa o imprevisió, o fins i tot maliciosament, ha deixat de complir habitualment amb els seus pagaments.
Amb l’aprovació de la llei 22/2003, concursal, s’eliminà la institució de la fallida, i els diversos processos de declaració d’insolvència passaren a regir-se per un procediment únic anomenat concurs
casa de socors
Medicina
Institució d’assistència mèdica per a accidentats.
La primera fou fundada a Barcelona el 1872 per l’associació “Los Amics dels Pobres” que presidia el metge Jordi Gúdel El 1933 passaren a dependre dels ajuntaments amb el nom de dispensaris municipals
agent de canvi i borsa
Economia
Dret mercantil
Persona física o jurídica que actuava com a intermediari financer individual en la borsa, i que també exercia la funció de fedatari públic mercantil.
La llei 24/1988, del mercat de valors, el substituí per les societats membres de la borsa, i els agents de canvi i borsa passaren a integrar-se en el cos de corredors de comerç collegiats
ústaixa
Política
Membre d’un moviment nacionalista croat d’extrema dreta.
Fundat per Ante Pavelić 1929, utilitzà mètodes terroristes assassinat d’Alexandre I de Iugoslàvia, 1934 En concedir Hitler una independència nominal a Croàcia 1941, lluitaren amb els nazis contra Tito, fins que, derrotats, passaren a la clandestinitat
empresa col·lectivitzada
Història
A Catalunya, forma adoptada per les empreses confiscades durant el període 1936-39 i que passaren a ésser propietat dels obrers, d’acord amb la llei (col·lectivització).
El seu funcionament es regulava pel decret de Collectivitzacions de 24 d’octubre de 1936 i pel decret de 30 de gener de 1937, que n'establí els estatuts
hússar
Història
Membre d’un cos de soldats de cavalleria lleugera, uniformats brillantment.
Vers el 1458 l’hongarès János Hunyadi organitzà bandes de bandolers ẖuszárok en forces regulars, que combateren molt eficaçment els turcs D’Hongria i Polònia passaren a d’altres països europeus, que els assimilaren a la cavalleria lleugera
mestre de seca
Numismàtica i sigil·lografia
Des del s XII, a la corona d’Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.
Tenia jurisdicció sobre el personal de la seca, el qual gaudia d’importants privilegis Des de l’any 1444, per privilegi reial, el mestre i els oficials de la seca de Barcelona passaren sota la jurisdicció de la ciutat L’any 1472 Joan II revocà aquest privilegi
pèon | pèona
Història
Individu d’una població antiga de la Macedònia que es refugià a les altes valls del Vardar.
Subjugats pels perses i deportats a l’Àsia, vers el 360 aC envaïren la Macedònia i aconseguiren de viure amb una certa autonomia Vençuts per Lisímac, passaren posteriorment a poder dels romans Dioclecià uní llur país i la Pelagònia per formar la província de Macedonia secunda o salutaris