Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
ball del mocador
Dansa i ball
Ball català de parelles, en el qual el ballarí agafava la punta d’un mocador, sovint de seda, amb la mà dreta, i la ballarina l’agafava amb l’esquerra.
Amb els braços enlaire, formaven ponts sota els quals passaven les altres parelles Aquest ball senyorívol tenia una coreografia lliure Hom el ballava a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès
cadet
Militar
Alumne d’una acadèmia militar.
Aquest nom, d’origen gascó, que designava el secundogènit i, per extensió, els fills subsegüents de les famílies nobles, fou aplicat a França a partir del regnat de Lluís XIV als joves nobles que estudiaven en collegis militars i que passaven a formar els cossos d’oficials, i s’estengué per Europa La monarquia borbònica hispànica regulà d’una manera similar en el seu exèrcit 1722 la classe de cadets, limitada als estaments privilegiats Aquesta limitació fou derogada definitivament el 1856
maça
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consta d’una maça o martell de fusta, similar al que fan servir els boters Era molt utilitzat antigament per a anunciar l’ofici de tenebres de Setmana Santa, en substitució de les campanes Els nois joves passaven per les cases del poble picant les portes de les cases per tal de comunicar l’ofici També era emprat durant l’ofici tot picant en els bancs de l’església, juntament amb el carrau i les matraques
abjuració
Religió
Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia.
El primer concili de Nicea la prescriví per als qui passaven d’una creença religiosa al cristianisme ortodox Des de l’edat mitjana, l’abjuració de l’apostasia i de les creences considerades herètiques fou ordenada pels tribunals de la Inquisició en tres graus abjuració ‘de formali' , la d’aquell qui era considerat apòstata o heretge públic abjuració ‘de vehementi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb molta probabilitat, i abjuració ‘de levi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb poca probabilitat
areòpag
Història
Consell aristocràtic d’Atenes.
En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals
mas rònec
Història del dret català
Mas deshabitat o abandonat.
A causa de les epidèmies, tan freqüents, principalment després de la pesta del 1348, molts masos restaren deshabitats per mort dels masovers i, en alguns casos, sense deixar successió de pubilla Hom deia que el mas esdevenia ad benevisum Per un procediment judicial abreujat, els senyors s’incorporaven del domini útil, i el mas era establert a altres rústecs que hi eren adscrits En molts de casos els edificis del mas ja no tornaven a ésser ocupats i les terres eren adscrites en emfiteusi a altres masades i passaven a formar part de la gleva d’aquestes En els capbreus del començ…
aixec de béns
Dret penal
Provocació voluntària d’una situació d’insolvència econòmica amb la finalitat de perjudicar els creditors.
Constitueix delicte i pot ésser comès mitjançant la fuga del deutor amb els seus béns, la simple ocultació o la desaparició del seu patrimoni, la realització de vendes simulades o fraudulentes, l’assumpció de deutes, etc, sense que calgui, però, esgotar tot el patrimoni, perquè pot afectar només una part, si amb això dificulta o impossibilita que els creditors cobrin llurs crèdits Sempre, però, cal la intenció de perjudicar els creditors, intenció que normalment ha d’ésser deduïda de les circumstàncies de lloc, moment o d’altres Juntament amb els delictes de fallida i concurs fraudulents i d’…
escoli
Literatura
A l’antiga Grècia, cançó de taula que els comensals cantaven un a un, amb acompanyament de lira, mentre es passaven una branca de murta els uns als altres.
Molts poetes famosos compongueren escolis d’altres, anònims, tenien un origen popular
rem

Rem
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Transports
Instrument de fusta, o d’un altre material resistent, semblant a una pala llarga i estreta, que serveix per a impulsar embarcacions manualment en fer força en l’aigua.
Mentre que alguns rems fan joc dins l’estrop o recolzen en l’escalemera mitjançant una zona de la canya generalment folrada de cuir, de cànem o de metall, anomenada coll , d’altres ho fan per mitjà d’una part de la dita canya més gruixuda i de secció quadrada, anomenada galló En el primer cas, les parts de la canya són anomenades guió el tros comprès entre el puny i el coll, coll i canya el tros que va des del coll fins a la pala, i en el segon, galló la part quadrada que reposa damunt l’escalemera i guió Els dos tipus de rem característics, amb indicació del nom de les seves parts la que…
berguedana

Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…