Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
timpanisme
Patologia humana
Sonoritat particular de timbre agut que presenten normalment algunes parts del cos que són percudides, com ara l’hipocondri esquerre, a causa dels gasos de l’aparell digestiu.
Patològicament pot aparèixer en altres llocs, com ocorre, per exemple, en el cas de pneumotòrax
fàrmac
Farmàcia
Substància orgànica o inorgànica, natural o sintètica, capaç de produir en un organisme viu modificacions funcionals, útils o danyoses, mitjançant una acció química, fisicoquímica o física.
Quan els fàrmacs emprats normalitzen les funcions patològicament alterades o afavoreixen el procés curatiu d’una lesió, hom els anomena medicaments
autosuggestió
Psicologia
Tipus de suggestió en què el subjecte utilitza per a si mateix una idea o un sentiment creats i cultivats per la pròpia psique.
Si l’autosuggestió és voluntària, pot ésser emprada com a mètode terapèutic mètode Coué patològicament, hom la troba en individus hiperemotius
avarícia
Psicologia
Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les.
Patològicament es troben casos d’avarícia en demències i deliris presenils, on tenen un valor simptomàtic comparable als trastorns de la memòria Es pot presentar en depressions on hi hagi un gran egocentrisme afectiu
metahemoglobina
Bioquímica
Forma oxidada de l’hemoglobina resultant de l’oxidació del ferro del complex hem
.
És un pigment inapte per al transport de l’oxigen Els eritròcits en contenen en un 1% Patològicament es produeix per la ingestió d’algunes substàncies tòxiques, com els colorants d’anilina, el clorat potàssic o l’aigua contaminada per nitrats metahemoglobinèmia
calcitonina
Biologia
Hormona polipeptídica secretada per les cèl·lules parafol·liculars (cèl·lules C) de la glàndula tiroide sota la influència de la hipocalcèmia.
La seva acció principal és la inhibició de la reabsorció dels ossos, de manera antagònica a la de la parathormona, i intervé, per tant, en el metabolisme fosfatocàlcic amb efectes hipocalièmics i hipofosfatèmics Patològicament és segregada en excés pel carcinoma medullar de la tiroide, del qual esdevé un marcador tumoral important Clínicament la calcitonina és utilitzada en el tractament d’algunes malalties òssies com l’osteoporosi i la malaltia de Paget
anus
Anatomia animal
Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca, i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades; en alguns animals aquàtics també té una funció respiratòria.
En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc Té una posició molt variable en el cos, segons els grups Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals a la resta de mamífers es troba al final del recte En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada, que s’obre…
buf
Patologia humana
Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació.
Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural…
antienzim
Bioquímica
Substància inhibidora dels enzims, d’acció directa i específica, que es troba normalment o patològicament en els líquids biològics i els teixits orgànics inhibició enzimàtica
).
Els antienzims són relacionats estretament, tant químicament com fisiològicament, amb les antivitamines i les antihormones
mucopolisacaridosi
Patologia humana
Cadascuna de les malalties hereditàries caracteritzades per la manca d’algun enzim que degradi els mucopolisacàrids, per la qual cosa s’acumulen patològicament en els teixits orgànics.
Les principals són la mucopolisacaridosi tipus I o síndrome de Hurler , on la manca de l’enzim alfaiduronidasa determina nanisme, retard mental, deformitats esquelètiques, cardiopatia i hepatomegàlia la mucopolisacaridosi tipus II o malaltia de Hunter , amb manca de l’enzim iduronosulfatosulfatasa, semblant a la del tipus I però més benigna i d’afectació només masculina la mucopolisacaridosi tipus III o malaltia de Sanfilippo , en què la falta d’una sulfamitasa o una glucosaminidasa produeix retard mental profund i trastorns esquelètics més lleus i la mucopolisacaridosi tipus IV o síndrome de…