Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
presó perpètua
Dret
Màxima pena de privació de llibertat de què disposa la legislació d’un país.
La presó perpètua adopta formes i denominacions diferents segons la jurisdicció de cada país, i en molts casos inclou la possibilitat de la concessió de llibertat condicional un cop acomplerta una part de la pena A l’Estat espanyol estigué en vigor del 1822 al 1928 i inicialment fou anomenada treballs perpetus , per tal com consistia més en treballs forçats que no pas en la reclusió El 1848, quan s’implantà la pràctica de lligar el reu amb una cadena i els treballs eren realitzats al penal, adquirí la denominació de cadena perpètua La reforma del codi penal del 1870 introduí la possibilitat…
títol nobiliari
Història
Distinció honorífica inalienable, perpètua, vinculada i imprescriptible (si no és vitalici o personal per a dues vides o més), concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats , que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol Són títols nobiliaris del regne els de duc, marquès, comte,…
astrologia

Roda perpètua per a saber els anys fèrtils i estèrils, del Llibre dels secrets d’agricultura, de Miquel Agustí (Barcelona 1617)
© Fototeca.cat
Esoterisme
Doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes (astrologia judiciària), i sobre els fenòmens meteorològics (astrologia natural), segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna.
Hom en troba les primeres manifestacions a Mesopotàmia cap al 3000 aC, a la Xina el 1500 aC, i en dates més imprecises però força posteriors, a la civilització maia Les astrologies primitives, segons la posició i l’aspecte dels astres, preveien el temps i els esdeveniments humans, i regulaven les activitats rituals A Mesopotàmia foren creades regles pràctiques zodíac, horòscop, etc bé que llur fixació fou tardana el primer horòscop babiloni conservat és del segle IV aC L’astrologia, que arribà a Grècia amb les expedicions d’Alexandre el Gran, fou ben acollida pels pitagòrics, i els platònics…
immortalitzar
Fer immortal, fer perpètua (una cosa) en la memòria dels homes.
ocurrència
Cristianisme
Coincidència que resulta d’escaure’s la celebració d’una festa el mateix dia que una altra.
L’ocurrència és accidental quan hi ha coincidència del cicle temporal i del cicle santoral, i és perpètua quan ambdues festes cauen sempre el mateix dia
khmer roig
Política
Membre d’un moviment guerriller comunista cambodjà.
Té l’origen en el Partit Comunista de Cambodja, fundat el 1951 En un principi els khmers roigs lluitaren contra Norodom Sihanuk , però quan aquest fou víctima d’un cop d’estat el 1970, s’hi aliaren fins el 1976 El 1975, amb l’ajut del Vietnam, enderrocaren el règim militar Dirigits per Pol Pot , els khmers roigs instauraren un règim de terror que, en quatre anys, assassinà uns dos milions de persones Foragitats del poder pel Vietnam, que establí un règim addicte el 1979, tornaren a la guerrilla Contraris a l’acord de pau del 1991 entre el règim provietnamita i…
successió
Ecologia
Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, força constant i, consegüentment, previsible, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves que poden eliminar lentament les poblacions originàries.
Les causes de la substitució d’unes comunitats per unes altres depenen de la mateixa activitat de les comunitats i del clima En l’etapa final de la successió s’estableix una comunitat madura anomenada clímax, especialment en botànica, que es perpetua a ella mateixa indefinidament comunitat vegetal
professió
Cristianisme
Dret canònic
Acte juridicoreligiós pel qual un cristià abraça públicament i de manera estable la vida religiosa comprometent-se a complir els vots propis d’un institut.
Si el compromís és per tota la vida, la professió pot ésser perpètua en els ordes és anomenada solemne i constitueix un veritable pacte entre l’institut i l’individu, o simple , quan l’institut es reserva el dret d’acomiadament Aquesta, encara, pot ésser només temporal anomenada equivocadament simple constitueix una segona prova, després de la qual el religiós pot emetre els vots perpetus o pot tornar a l’estat secular La renovació actual de la vida religiosa porta a substituir-la per una simple promesa
vent
Religions de Grècia i Roma
A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.
Fills d’Èol —que, segons Virgili Eneida , els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica vent heràldic, els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales Apareixen…
impotència
Biologia
Dret canònic
Incapacitat de l’home per a assolir l’erecció.
És primària o total quan s’ha manifestat des de l’inici de les primeres experiències sexuals d’un individu, i secundària o relativa quan es manifesta en algun moment de la vida sexual d’un individu Ambdues són degudes a una multiplicitat de factors etiològics, tant orgànics com psíquics aquests, en un 95% dels casos Amb el nom d’impotència hom entén, de vegades, sobretot en llenguatge jurídic, la impossibilitat o incapacitat d’efectuar el coit impossibilitas coeundi o de generar impossibilitas generandi , tant per part de l’home impotència quant al coit, infecunditat quant a la generació…