Resultats de la cerca

La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…

Els capçals d’enregistrament i de lectura, situats a la perifèria de sengles tambors cilíndrics, giren al voltant d’un eix perpendicular al del sentit d’inclinació de les pistes, tot descrivint sobre la cinta una trajectòria que coincideix amb la de les pistes Aquesta casset , més petita que les tradicionals, és capaç de reproduir un espectre i una dinàmica sonora més amplis que l’anterior

En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per…

Les pistes d’un disc són circulars i van disposades concèntricament Cada cara d’un disquet conté un nombre determinat de pistes, que depèn del tipus de disquet i del format utilitzat Al seu torn, cada pista és subdividida en diferents elements, anomenats sectors, en nombre també variable segons el tipus de disc En els discs durs, en què hi ha més de dues cares, les diferents pistes que es troben a la mateixa distància del centre constitueixen un cilindre D’aquesta manera, els sectors que són en un mateix cilindre poden ésser llegits sense moure el…

Un cop posicionats o situats, s’han de traçar les pistes de connexió entre components, feina que fa el traçador de pistes

Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial…

Per a la construcció del circuit imprès hom parteix d’una placa aïllant, generalment de baquelita o d’alguna matèria plàstica, sobre la qual hi ha adherida una capa de material conductor, correntment coure Sobre aquesta capa són dibuixades les pistes conductores, que són recobertes amb alguna substància resistent als àcids Així, atacant la placa amb un àcid, és eliminada la resta del material conductor Després són efectuats els forats per on han de passar els fils de connexió dels components i, un cop són fixats aquests, hom procedeix a l’operació de soldadura, que pot ésser feta…

Les consoles més corrents són les que operen amb senyals d’àudio o de vídeo Amb les primeres, també anomenades taules de mescles d’àudio, l’operador pot ajustar els nivells dels senyals d’entrada, determinar la proporció de cada senyal que enviarà als canals de sortida, equalitzar cadascun dels senyals d’entrada d’una manera independent i combinar-lo amb els altres senyals segons convingui En el cas de sortides estereofòniques, permeten de localitzar la font en l’espai a partir de la proporció de senyal que s’adreça a cada canal Solen incorporar instruments de mesura gràfica d’algunes…

En les pellícules en formats especials Cinerama, Todd-AO, 70 mm, hom acostuma a incloure-hi de 4 a 6 bandes —o pistes— sonores per tal d’aconseguir una estereofonia del so