Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
poema
Literatura
Obra poètica, de caràcter narratiu o didascàlic, d’extensió notable i de vast alè creador, que pot tenir arguments i tons diversos.
Segons la matèria, hom distingeix poemes èpics, heroics o mítics, com els poemes d’Homer o l' Eneida de Virgili poesia èpica poemes històrics, com la Farsàlia de Luca poemes cavallerescs, com l' Orlando Furioso de l’Ariosto poemes didascàlics, com les Geòrgiques de Virgili, etc
poema
Literatura
En època moderna, nom emprat per a designar composicions breus, sobretot de to líric, i que sol figurar en el títol dels diversos reculls.
Aquest ús, que reprèn el sentit genèric que la paraula poema tenia en llatí i en grec, s’inspira en l’ús genèric que el mot poem té també en anglès i ha estat adoptat en les diverses literatures i, d’una manera particular, en la francesa Poèmes antiques, Poèmes barbares, Poèmes tragiques de Leconte de Lisle, etc
poema
Cosa, fet o persona extraordinària, que té en si quelcom de meravellós o de valent que atreu i interessa.
poema
Escrit, article, assaig, lletra, etc, que té un contingut superior al normal.
poema simfònic
Música
Composició orquestral extensa, normalment en un sol moviment format per diverses seccions, amb la qual el compositor vol expressar alguna idea de tipus poètic o filosòfic, il·lustrar un argument dramàtic o un tema històric o descriure fenòmens naturals.
El primer autor que utilitzà el terme com a nom per a una composició fou F Liszt, l’any 1854 Symphonische Dichtung , per a referir-se a Tasso obra composta cinc anys abans Posteriorment, ell mateix generalitzà el nom per a dotze de les seves obres orquestrals, totes elles amb un títol derivat de la literatura El poema simfònic representa una de les manifestacions més importants de la música programàtica , i durant la segona meitat del segle XIX molts compositors escriviren obres del gènere, encara que de vegades amb altres denominacions R Strauss, un dels més importants creadors…
poema simfònic
Música
Peça de música instrumental, destinada generalment a l’orquestra, i amb una finalitat descriptiva o narrativa.
La forma del poema simfònic és totalment lliure pel que fa a la quantitat de moviments i estructura interna, però sol centrar-se a l’entorn d’un tema principal un personatge Till Eulenspiegel, de Strauss, un lloc Il vecchio castello , o Quadres d’una exposició , de Musorgskij, i fins i tot una obra literària o pictòrica FLiszt fou el creador del gènere derivat de la música programàtica amb Ce qu'on entend sur la montagne 1848 s’han destacat també Musorgskij Una nit a la muntanya pelada , Rimskij-Korsakov Antar , BSmetana Má Vlast , César Franck Le chasseur maudit , 1882 i,…
poesia concreta
poesia concreta Poema de Joan Brossa
© Fototeca.cat
Literatura
Poesia que renuncia a la sintaxi usual i iguala els valors semàntic i gràfic de la imatge (sia tipogràfica sia fotogràfica).
Hom hi inclou una varietat d’experiments poètics, de tipus visual òptics, fonètics sonors i cinètics el moviment en la successió dels fulls El nom de poesia concreta aparegué el 1955 en una antologia d’aquest tipus de poesia feta pel grup Noigandres i EGomringer És anomenada també poesia experimental, visual o fonètica Com a antecedents cal citar els calligrammes d’Apollinaire calligrama Els autors més importants, els seus definidors a part, són E Jandl, C Belloli, A Spatola, A de Campos, Ian H Finlay Als Països Catalans, J Brossa i G Viladot en són els principals exponents
cançó de gesta
Música
Poema narratiu d’època medieval, en llengua romànica, basat en fets històrics.
Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del…
tornada
Literatura
A la poesia occitana i a la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir, del tot o en part, l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent, sovint la darrera meitat d’aquella.
La seva funció corrent era d’endreça del poema al seu destinatari, masculí o femení el poeta hi sintetitzava les intencions i les raons que havia glossat en el poema i que el mogueren a escriure'l A voltes s’usaven dues tornades són força excepcionals els poemes de tres i molt els de quatre
razó
Literatura
Text en prosa que pretén d’informar sobre les circumstàncies i els motius pels quals un trobador escriví un determinat poema, i sobre els fets històrics i els personatges que hi són al·ludits.
És possible que el seu origen provingui dels comentaris fets pel joglar abans d’emetre el poema, per tal de situar el seu auditori Però les razós conservades, d’innegable valor literari, mantenen una evident unitat d’estil, de composició i de llengua, la qual cosa fa pensar en un treball de compilació i arranjament subjecte a formulismes d’escola, i propi de certs copistes de cançoners occitans del s XIII relacionats amb terres italianes La credibilitat informativa d’aquests texts varia, i en cada cas ha d’ésser contrastada amb les dades objectives de la crítica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina