Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
estam
Botànica
Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.
Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pollínics agrupats en dues teques unides per un connectiu Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofilles, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pollínics formadors de les micròspores o grans de pollen Si les anteres resten dins la gola de la corolla els estams són anomenats inclusos , i si en sobresurten, exserts Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams introrsos , i…
podocarpàcies
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts perennifolis, amb fulles linears, lanceolades, aciculars o esquamiformes, o en alguns casos amb fil·locladis, i amb pseudocarps generalment carnosos.
Són dioiques les flors masculines tenen estams amb dos sacs pollínics, i les flors femenines tenen un sol carpel i un sol primordi seminal Consta aproximadament de 120 espècies, pròpies de l’hemisferi sud, algunes de les quals són plantades en jardins
estil
Botànica
Prolongament filiforme de l’ovari que sosté l’estigma.
En el cas d’un pistil pluricarpllar, l’estil pot ésser únic o hi poden haver tants estils com carpels, lliures o més o menys concrescents L’estil és travessat pels tubs pollínics, un cop germinat el pollen caigut a l’estigma
cícade
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les cicadàcies, amb aspecte de palmera que comprèn unes 16 espècies, pròpies de la zona tropical compresa entre Madagascar i la Polinèsia.
Posseeixen un estípid subllenyós i fulles pinnades dividides en segments uninervis, verdes tot l’any Són plantes dioiques, les mascles amb estròbils d’estams revestits inferiorment pels sacs pollínics, i les femelles amb fulles carpellars pinnatipartides i llanoses que, a la part basal, presenten de 2 a 6 primordis seminals Algunes espècies són plantades com a ornamentals, especialment C revoluta
caytonials
Paleobotànica
Ordre de pteridospermes constituït per plantes que visqueren durant el Mesozoic arreu del món.
Eren de fulles palmaticompostes, amb els folíols lanceolats Els microsporofilles, de ramificació pinnada, duien branquillons amb 3 a 6 sacs pollínics Els macrosporofilles, d’origen foliar, tenien forma de palmeta i duien lateralment unes càpsules, a les parets internes de les quals eren fixats els primordis seminals en nombre de 6 a 30 Representen un tipus d’evolució lateral dins les gimnospermes
pol·len
© Fototeca.cat
Botànica
En els espermatòfits, polsim format en l’antera i constituït per cèl·lules esporals de forma arrodonida i de 5 a 100 μ de diàmetre (els grans de pol·len
).
En els sacs pollínics, les cèllules mares del pollen originen per meiosi els grans de pollen El sac pollínic i els grans de pollen equivalen respectivament al microsporangi i a les micròspores dels pteridòfits heterosporis La cèllula pollínica germina i constitueix el gametòfit masculí, que consta almenys d’un nucli vegetatiu i d’un nucli generatiu Un gra de pollen presenta, a més de la paret pròpia de la cèllula, que també és la del tub pollínic, una membrana interna, la intina , constituïda principalment per cellulosa, i una membrana externa, l' exina , formada per…
antera
Anatomia vegetal
Part superior de l’estam, on es forma el pol·len.
Representa un conjunt d’esporangis microsporangis reunits, els sacs pollínics , habitualment en nombre de quatre, agrupats en dues teques, unides entre elles i amb el filament per un connectiu Pot inserir-se el filament per la base basifixa o pel dors dorsifixa en aquest darrer cas pot ésser oscillant versàtil Un cop format el pollen, un teixit mecànic endoteci en provoca la dehiscència, sigui per una fissura longitudinal a cada sac pollínic dehiscència longitudinal, sigui per un trau curt dehiscència poral
cordaïtòpsids
Paleobotànica
Classe de gimnospermes constituïda per plantes que visqueren durant el Carbonífer i el Permià.
Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses forestals
pinàcies
© Xevi Varela
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts dioics i quasi sempre perennifolis, amb fulles alternes i aciculars.
Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment consta de prop…
cicadofitins
Botànica
Subdivisió de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de port variable, fulla pinnada, estams amb diversos grups de sacs pol·línics i carpels amb diferents primordis seminals, que comprèn les classes dels cicadòpsids i dels gnetòpsids.