Resultats de la cerca

Escrita a tres o quatre veus, es basa en una melodia provinent d’una cançó popular volkweise o cortesana hofweise Normalment aquesta melodia era cantada per la veu del tenor tenorlied i les tècniques contrapuntístiques utilitzades havien estat directament heretades dels compositors francoflamencs Els precedents més importants es poden trobar al principi del segle XV, en les composicions a dues i a tres veus de l’anomenat Monjo de Salzburg i d’Oswald von Wolkenstein Durant la segona meitat del mateix segle aparegueren les primeres antologies que contenen lieder polifònics Lochamer…

Amb el terme polifonia també es denota una combinació de veus en què no n’hi ha cap que, de manera sistemàtica, ocupi una posició predominant per sobre de les altres En aquest sentit, la polifonia es distingeix tant de la monodia música formada per una sola línia melòdica com de l’homofonia música formada per la combinació d’una part principal i d’un acompanyament Totes tres representen les principals possibilitats de combinacions contrapuntístiques Cal remarcar, però, que el fet que l’estudi del contrapunt s’hagi concentrat principalment en el tram polifònic ha originat que les…

El terme del llatí tenere , ’sostenir' fa referència al fet que aquesta veu constitueix el fonament sobre el qual es pot construir tot l’edifici polifònic Cal recordar que, en aquesta època, el mètode de composició polifònic era successiu, és a dir, a una veu ja acabada en aquest cas, el tenor s’afegia una de segona en la seva totalitat el duplum , després una tercera veu el triplum , etc El tenor es basà generalment en una melodia preexistent pertanyent al repertori gregorià i acostumà a ocupar la posició més greu del conjunt, sense que això autoritzi a identificar-…

El terme, en el decurs dels segles XV i XVI, tenia l’accepció de música mensural - musica figurata -, és a dir, polifonia, en contraposició al cant pla o monòdic - musica plana - Aquesta accepció perdurà al segle XVII, i es troba a les bases teòriques del tractat de JJ Fux en el concepte de contrapunt florit de cinquena espècie També s’emprà per a designar l’estil polifònic florit de l’Escola Francoflamenca, en especial el contrapunt dels compositors com ara J Ockeghem i J Obrecht, en oposició a l’estil de la musica reservata de Josquin Des Prés Durant els segles…

Aparegué per primera vegada al segle XIII en manuscrits francesos que copiaven repertori polifònic en aquesta època, i fins al final de l’Edat Mitjana, les línies acostumaven a ser de color vermell

A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments augmentava quan…

De durada relativament curta, la seva intenció era definir la tonalitat de l’himne que seguidament havia de cantar la congregació Quasi sempre, la melodia del coral és ornamentada i presenta un acompanyament polifònic, sense ser dens ni escindir les frases del coral mitjançant interludis Els exemples més importants de preludi coral es troben en Das Orgelbüchlein 'Petit llibre d’orgue' de JS Bach, que en conté quaranta-cinc També alguns autors dels segles XIX i XX continuaren escrivint-ne J Brahms, M Reger o H Distler, entre d’altres El terme és usat de vegades com a sinònim de…