Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aguará-popé
Mastologia
Mamífer de la família dels prociònids, semblant al mapache, de pèl curt i espès, que s’alimenta de crustacis, sobretot.
Viu a l’Amèrica del Sud i a vegades és domesticat
popa
Cristianisme
Nom genèric donat a un sacerdot secular (en oposició a hieromonakhós, que és el sacerdot monjo) de l’Església ortodoxa.
El sacerdot ortodox de Grècia és també conegut amb el nom autòcton de papàs
papa
Terme afectuós per a designar el pare, usat generalment en el llenguatge infantil.
epístola
Literatura
Composició, sovint en vers (en metres diversos), elaborada en forma de lletra, sobre temes diversos: filosòfics, morals, satírics o religiosos gairebé sempre.
Tot i que solen ésser adreçades formalment a una persona o persones particulars, reals i imaginàries, les epístoles han estat escrites generalment amb la intenció de difondre-les més àmpliament, i tenen un interès general a causa dels temes que tracten L’epístola de contingut literari fou conreada a partir d’Horaci Epistola ad Pisones Cal citar, per la importància de llur contingut, les de Ciceró, d’interès per les notícies contemporànies que donen i per llur contingut ideològic, les del Nou Testament Epístoles, les de Francesco Petrarca, document literari important per a la història de la…
bogomilisme
Història
Secta atribuïda al pope dit Bogomil i difosa a Bulgària a partir de mitjan s X.
Intentà d’aprofitar-se de les aspiracions eslaves per a provocar una reforma social de l’Església oriental confiscació i repartiment dels seus béns, així com l’abolició de l’esclavitud La secta, influïda per doctrines neomaniquees de l’Àsia Menor, conservava del cristianisme els llibres dels salms i dels profetes i l’oració del parenostre El centre de difusió fou la ciutat de Plovdiv o Filopòpolis, Tràcia El bogomilisme perdurà fins a la conquesta turca s XV, després d’haver-se estès ss XI i XII per l’imperi Bizantí També influí sobre Rússia i moviments anàlegs d’Europa occidental, com en els…
sàtira
Literatura
Modalitat literària que té per objecte la denúncia, mitjançant l’escarni, d’usos i comportaments socials coetanis, individuals o col·lectius, que l’autor considera reprovables.
Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…
assaig
Portada del primer volum d’una edició dels Essais de Michel de Montaigne (París 1725)
© Fototeca.cat
Literatura
Gènere en prosa, bé que el nom ha estat ocasionalment aplicat a obres en vers (Pope, Voltaire), no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc, amb voluntat de creació.
Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…
literatura anglesa
Literatura
Literatura en llengua anglesa produïda a l’àrea cultural de les illes Britàniques.
Els orígens L’anglès del qual sortí la llengua moderna començà a formar-se després de la conquesta normada 1066 i no produí cap obra literària fins després de la segona onada d’influència cultural llatina i francesa, arribada amb la dinastia Plantagenet Enrric II, 1154-89 Abans de la conquesta normanda existí una literatura anglosaxona inintelligible per al lector modern i àdhuc per al lector del segle XIII, les obres cabdals de la qual foren el poema heroic Beowulf ~ 1000, Battle of Maldun ~ 991 i l’ Anglo-Saxon Chronicle , començada en temps del rei Alfred 871-901 i continuada per diversos…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…