Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
caure
Cessar d’ésser al poder, de governar, perdre la posició preeminent.
vassi dominici
Història
En l’època carolíngia, vassalls del rei, al qual prestaven homenatge i restaven vinculats pel jurament de fidelitat; en contrapartida rebien un benefici o concessió territorial.
Gaudiren d’una gran consideració social i ocuparen un lloc preeminent en la jerarquització de la societat Solien exercir funcions administratives i missions polítiques de responsabilitat
caiguda
Fet de passar a una situació més dolenta, sobretot quan l’anterior era preeminent.
xaranga
Música
Terme utilitzat a Espanya i Hispanoamèrica per a designar diversos conjunts instrumentals en els quals, habitualment, predominen els instruments de vent.
Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía , com els conjunts de música popular ballable A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format per flauta,…
seguidilla
Música
Cançó i dansa popular espanyola.
Com a forma poètica, presenta una estructura que va de quatre a set versos, en aquest segon cas formant els tres darrers la tornada o estribillo La cançó, apareguda cap al final del segle XVI i caracteritzada pel metre ternari, s’interpretava amb acompanyament guitarrístic, alternant coplas i falsetas o interludis musicals Existeixen diverses variants regionals de la dansa popular, amb tempi molt diversos, entre les quals destaca la seguidilla flamenca o siguiriya , una forma preeminent de cante jondo A partir del segle XVIII esdevingué una cançó i dansa usual d’espectacles…
senyor
Història
Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal.
En l’ambient politicosocial del món medieval, els senyors domini, seniores ostentaven una funció preeminent, bé per llur condició nobiliària, bé per llur poder econòmic o polític, enfront dels membres de classes inferiors o àdhuc de la mateixa classe nobiliària, per la relació contreta amb ells Així, el senyor feudal és el noble que concedeix a un altre noble vassall, senyor feudatari una terra en feu, o li encomana un castell, en canvi de la prestació d’homenatge i satisfacció d’uns serveis determinats El vassall noble que rep el feu també se sol anomenar senyor feudatari , i…
catolicisme
Cristianisme
Forma del cristianisme amb què es defineix l’Església catòlica romana.
És la religió dels seguidors de Crist que són en plena comunió amb el bisbe de Roma, cap del collegi episcopal, successor del collegi apostòlic Aquest és l’aspecte preeminent que distingeix, des del punt de vista institucional, el catolicisme romà de les altres esglésies cristianes És, també, el sistema doctrinal propi de l’Església catòlica, fonamentat en la Bíblia i en la Tradició i el Magisteri És, encara, un pensament i una visió de les realitats humanes d’acord amb aquesta mateixa doctrina Catolicisme no és un concepte plenament idèntic al d’Església catòlica, puix que…
saxòfon
Saxòfon baix
© Fototeca.cat
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica, construït normalment de llautó.
Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables, són tapats per…
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…
julià
Història
Menestral de diversos oficis aplegats en una confraria existent a Barcelona des de les acaballes del segle XIV fins al començament del XIX, posada sota l’advocació de sant Julià.
Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’…