Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
prejudici
Psicologia
Sociologia
Actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d’antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc.
prejuí
Prejudici.
minoria ètnica
Sociologia
Grup de persones que comparteixen uns trets culturals característics i que, per circumstàncies diverses, es troben en una situació de desavantatge relatiu respecte a la cultura dominant d’una societat.
Poden patir també l’exclusió de determinats àmbits de la vida econòmica i professional Generalment les minories ètniques són numèricament minoritàries, però el seu tret distintiu és la seva posició subalterna o marginal dins la societat L’experiència d’ésser objecte de prejudici i discriminació social tendeix a reforçar el sentiment de pertinença a un grup i els llaços de solidaritat collectiva
discriminació per edat
Sociologia
Discriminació o prejudici contra una persona per causa de l’edat.
Els joves —pel fet de ser-ho— poden patir certes formes d’exclusió i discriminació social Tanmateix, són les persones grans que en les societats avançades, de signe productivista, es poden veure apartades dels llocs de responsabilitat laboral i poden ser, fins i tot, objecte de menyspreu i marginació
postveritat
Política
Tipus d’afirmació sobre qualsevol aspecte de la realitat en què és més important l’adequació a les predisposicions (tant si són de tipus emocional com ideacional) de l’emissor o del receptor, o bé d’ambdós, que no pas la conformitat amb fets comprovats empíricament.
Des d’un punt de vista terminològic, a diferència d’alguns compostos que contenen el prefix post , indicatius de “consecutivament a” postguerra , postvenda , postoperatori , en aquest cas indica la poca rellevància del substantiu que el segueix veritat El terme aparegué per primer cop els anys noranta en algunes obres literàries, però assolí una gran popularitat durant la campanya electoral del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump , marcada per l’abundància de desqualificacions, acusacions i afirmacions rotundes sense base factual, o bé molt poca, però d’un gran impacte…
llemosí
Història
Lingüística i sociolingüística
Denominació que, a partir del segle XVI, tetendeix a ésser utilitzada per a designar el català medieval, l’arcaisme del qual contrastava amb el to que adquiria la llengua en aquell moment.
Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat del “…
cànon digital
Dret
Gravamen aplicat sobre la compravenda de diverses menes de dispositius i aparells de còpia, enregistrament o reproducció digitals.
La seva finalitat és compensar editors i autors d’obres de creació originals pel que és considerat un prejudici en els drets d’autor derivat de la pràctica que possibiliten els mitjans digitals d’efectuar-ne còpies privades i difondre-les El cànon no s’aplica directament sobre la compra final, sinó que grava importadors i fabricants d’equips i dispositius electrònics, cosa que, tanmateix, repercuteix en l’encariment del preu final del producte L’any 2010, en vint-i-dos dels vint-i-set estats de la Unió Europea , s’havia establert alguna mena de cànon digital, bé que la quantia,…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du…
perspectiva

Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
erotisme
Erotisme. Salomé, de Gustav Klimt
© Fototeca.cat
Art
Psicologia
Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual.
Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d’aquell desig L’erotisme comprèn tot el que fa referència a l’amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints L’erotisme…