Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pretor
Història
Nom amb què, en un principi, els romans designaren els magistrats suprems de la república i, com a tals, els comandants de la legió (anomenats posteriorment cònsols).
Més tard, designà també un tercer magistrat, que exercia funcions exclusivament jurisdiccionals, i la resta de magistrats instituïts per a l’acompliment d’aquestes mateixes funcions Hom creu que, a l’origen, el títol de pretor recaigué només sobre dos magistrats, als quals, a partir del 367 aC, per raons d’obtenció de la par potestas , fou afegit un tercer pretor que conservà sempre aquesta denominació L’any 243 aC, al costat del pretorpretor urbà que exercia la seva jurisdicció a Roma, fou creat el pretor peregrí , que tingué…
pretori
Història
Espai central del campament romà reservat al pretor o comandant de la milícia.
Situat a l’encreuament de les vies principals i de la via praetoria , era també una mena de fòrum amb tribunal i lloc augural El nom de pretori designà així mateix, al llarg de la història romana, el lloc en què el pretor administrava justícia, les fortaleses situades en els confins de l’Imperi, la residència no urbana de l’emperador i el palau dels governadors de les diverses províncies, en tant que eren caps militars
centumvir
Història
Cadascun dels membres d’un tribunal encarregat, a l’antiga Roma, de jutjar els assumptes privats i sobretot els de l’herència.
Els centumvirs centumviri assistien el pretor urbà, al qual corresponia la decisió final Eren designats anualment pel pretor entre les trenta-cinc tribus, a raó de tres per tribu, però llur nombre fou augmentat, en temps de Plini, a 180, dividits en quatre consells Sota l’Imperi eren nomenats per l’emperador
província
Història
A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà: propretor, procònsol, etc.
Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer segle de la república foren…
cursus honorum
Dret romà
Locució emprada per a designar la sèrie de càrrecs públics importants a què podia accedir un ciutadà romà de les classes altes.
Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o de tribú…
imperium
Història
A l’antiga Roma, poder de comandament del més alt magistrat (cònsol, pretor, dictador, etc).
L' imperium comprenia el poder militar, civil i judicial
benefici d’abstenció
Dret romà
Facultat concedida pel pretor als anomenats hereus sui et necessarii
de poder abstenir-se de l’herència, si l’actiu de l’herència no superava el passiu.
Aquest benefici no subsisteix en els sistemes jurídics moderns pel fet d’haver desaparegut la categoria dels hereus sui et necessarii
propretor
Història
A la Roma republicana, càrrec que el pretor, en expirar el seu nomenament d’un any de durada, rebia amb destinació al comandament de l’exèrcit o a l’administració d’una província, en virtut de la prorogatio imperii
.