Resultats de la cerca

En especial és aplicat a l’acceptació dels procuradors dels tribunals del poder que atorguen a llur favor els litigants

El càrrec, que ja existia al Principat amb caràcter local, fou creat el 1263 a Mallorca al segle XIV fou assistit ja per un lloctinent Persistí un cop reincorporat el regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa 1349, malgrat l’erecció dels càrrecs de batlle general de Catalunya i de València alhora eren creats dos procuradors reials als comtats de Rosselló i Cerdanya, independents i no supeditats al batlle general de Catalunya Tenien lloctinents a la Cerdanya i al Conflent i després a Perpinyà i Cotlliure El 1360 fou establert un sol procurador reial A part els lloctinents i…

El dret penal la classifica com a extrajudicial , pròpia dels funcionaris públics que deixen maliciosament de perseguir i castigar els delinqüents quasi-judicial , pròpia d’advocats i procuradors que, per abús, negligència o ignorància inexcusables, perjudiquen o difamen llurs clients retraient-los coses conegudes per l’exercici de llur professió o defensant la part contrària en un mateix afer judicial , pròpia del jutge que a dretcient dicta sentència injusta o es nega a jutjar, pretextant silenci o obscuritat de la llei Comporta generalment la inhabilitació per al càrrec o,…

Als s XIII-XVIII, tenien el ius edicendi , o sia, la facultat de fer ordinacions amb la limitació de no poder infringir el dret comú o les constitucions de Catalunya En territoris baronials d’alguna importància, formats per diverses batllies i termes de castells, es regulen per via d’ordinació matèries tan diverses com el dret processal, les taxes de notaris i escrivans, la pesca, la repressió de la blasfèmia, la seguretat de camins, etc A voltes, l’acció dels barons o dels seus procuradors generals i governadors, s’estén a aprovar ordinacions fetes i proposades per les mateixes…

Tenia a càrrec seu la funció de jutjar afers o qüestions civils en matèria criminal actuava com a assessor del batlle, que seguia i sentenciava la causa En casos d’apellació d’una sentència, amb l’excepció del consolat de mar, que tenia el seu jutge d’apellacions, el monarca, el veguer o els barons elegien com a jutge especial d’apellació per a aquell cas concret un altre jurista, independentment de les causes que podien anar en última instància al consell reial En alguns llocs, sobretot en els baronials, el jutge ordinari era assessor dels procuradors o governadors generals,…

Les corts d’apellació són instituïdes als caps dels diferents districtes o regions judicials el departament dels Pirineus Orientals és comprès dins la jurisdicció de la cort d’apellació de Montpeller Una cort d’apellació, segons el model francès, fou instaurada al Principat de Catalunya el 1810 pel governador napoleònic Maurice Mathieu, a fi de supervisar les decisions dels altres tribunals, a petició de la part interessada Era format per un president el primer en fou Tomàs de Puig, un vicepresident president, al seu torn, de la sala o cambra de justícia criminal , formada fins la cort d’…

El nombre fou fixat, a petició dels forans, el 1315 Constituïen el consell permanent del Sindicat Forà, que residia a la ciutat de Mallorca, on tingué casa pròpia, es Sindicat, i gestionava i promovia els interessos generals dels forans Adquirí una gran influència i fou sovint el gran rival, antagònic en interessos, dels jurats generals de l’illa Des del 1358 Pere III de Catalunya-Aragó els reconegué l’autonomia econòmica, atorgada ja per Sanç de Mallorca, donant-los la facultat de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles per a aquesta funció entre els deu síndics foren nomenats dos…

En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els professors dels…