Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
balancel·la
Transports
Embarcació d’origen napolità, d’un pal o de dos, usada com a barca de pesca o de cabotatge.
Pot ésser propulsada amb rem o amb vela aparellant veles llatines Té la popa i la proa molt fines
catamarà
Transports
Rai originari de l’oceà Índic, de tres cossos, construït normalment amb tres troncs, usat per a la pesca i per a navegar en zona de rompents.
La seva eslora és d’uns vuit metres i és propulsada per mitjà de rems i, eventualment, per una petita vela
caiac
Transports
Embarcació lleugera, estreta i punxeguda de proa i de popa, usada pels esquimals.
Consta d’una carcassa, generalment de fusta, coberta completament de pells de foca cosides, amb una única obertura per a l’emplaçament de l’únic remer És propulsada per una pagaia Alguns tenen dues places, com a l’Alaska meridional N'és remarcable la lleugeresa i la resistència
apesantor

Efectes biològics de l’apesantor
©
Astronàutica
Absència de pes d’un cos material com a resultat del seu moviment lliure i solament sota la influència combinada de gravetat i inèrcia.
El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de…
òrbita
Astronàutica
Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’astre central, cal…
piragua
Transports
Embarcació llarga i estreta que pot navegar propulsada per pagaies o a vela.
Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per això és anomenada piragua de balancí
hidrolliscador
Transports
Embarcació de poc calat propulsada per una hèlix aèria o per un motor de reacció.
patí de pedals
Transports
Embarcació semblant a un patí però propulsada per unes petites rodes de pales accionades per pedals.
canoa automòbil
Esport
Transports
Canoa propulsada per la força motriu d’un o més motors de combustió amb hèlice submergida.
vela

A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…