Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
tipologia
Psicologia
Sistema de classificació dels individus en tipus físics o psicològics.
Des que Hipòcrates presentà la seva teoria dels quatre humors, més d’una seixantena de propostes han pretès de classificar els homes en tipus físics o psicològics Totes aquestes tipologies es poden reunir en tres grans grups les que relacionen la constitució física i el caràcter biotipologia, les psicoanalítiques, entre les quals destaquen la d’AAdler, la de CGJung i la de Heymans-Wiersma-Le Senne, i les fonamentades en l’anàlisi factorial, on cal destacar la de RCattell i la de HJEysenck
psicogerontologia
Psicologia
Branca de la psicologia que s’ocupa de l’estudi de l’envelliment, tant el normal com el patològic.
Estudia els aspectes físics, psicològics i socials de les persones grans
coit interromput
Medicina
Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l’acte sexual i efectuar l’home una ejaculació extravaginal.
És una pràctica que ocasiona un alt percentatge de fracàs 15-40% a més, pot generar insatisfacció sexual en la parella i crear certs problemes psicològics Hom l’anomena també amb la forma llatina coitus interruptus
drame lyrique
Música
Expressió que s’aplica, d’una forma poc precisa, a algunes òperes franceses del final del segle XIX i principi del XX sorgides, fins a un cert punt, de la reacció contra l’obra de G. Meyerbeer, considerada ampul·losa i grandiloqüent.
El drame lyrique cercà temes que permetessin mostrar conflictes psicològics més íntims i complexos Ch Gounod amb Faust , J Massenet amb Manon i Werther , i E Chabrier amb L’Etoile són els màxims representants d’aquest corrent
libido
Psicologia
Segons Freud, impuls fonamental i força creadora de l’energia vital que brolla de l’eros i origina i dirigeix les manifestacions de l’impuls sexual, bé que no sempre correspon a l’efectiva capacitat sexual del subjecte, per tal com una exaltada libido pot acompanyar una impotència sexual.
La teoria de la libido considera el desenvolupament i les motivacions humanes com a manifestacions de l’evolució de l’impuls sexual Oposada a l’impuls de destrucció destrudo, la libido és condicionada per factors hormonals, psicològics i nerviosos
pel·lagra
Patologia humana
Malaltia deguda a un dèficit de vitamina PP o àcid nicotínic.
Clínicament es caracteritza per símptomes gastrointestinals diarrees, estomatitis, trastorns cutanis eritemes rosats de la pell en forma de collar, en guant, en bota, trastorns nerviosos psicològics i neurològics depressió, insomni, hiperreflèxia i símptomes generals El tractament consisteix a administrar la vitamina insuficient
generació
Sociologia
Conjunt de població determinada per uns marges d’edat.
Aquest conjunt de població posseeix uns elements psicològics collectius que li fan adoptar conductes determinades, o diferenciadores de les altres generacions o bé oposades Bé que les determinants de classe social són més fortes que les diferències generacionals, aquestes representen una relativa diferenciació social
transcultural
Antropologia
Dit de les anàlisis antropològiques que realitzen una comparació entre cultures amb l’objectiu de formular lleis o pautes culturals d’àmbit general.
Aquesta comparació es pot fer des d’un punt de vista sincrònic o bé diacrònic En són un exemple els treballs de l’antropòleg nord-americà George Peter Murdockcom Outline of World Cultures 1954 i Ethnographic Atlas 1957, així com els nombrosos estudis d’etnopsiquiatria i d’etnopsicologia que intenten trobar generalitats universals en els trastorns psicològics humans
neolingüística
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística entesa com a reacció enfront dels neogramàtics (neogramàtica).
Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua
antropologia criminal
Criminologia
Branca de la criminologia dedicada a l’estudi dels factors antropològics amb relació a l’activitat criminal.
Hom admet generalment que el delicte és fonamentalment un acte humà que suposa una infracció de les lleis anomenades penals, però també és acceptat que tant el delicte com el delinqüent són fenòmens condicionats per factors antropològics somàtics, psicològics i socials En la valoració d’aquests factors antropològics hi ha hagut exageracions notòries Així, l’italià Cesare Lombroso, considerat com a figura capital en l’antropologia criminal, pretengué definir el delinqüent com una subespècie del gènere humà, identificable per una sèrie de característiques fisiològiques i somàtiques En la seva…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina