Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
sabor
Física
Propietat basada en els nombres quàntics que distingeix els sis diferents tipus de quarks i les tres famílies de leptons.
Els nombres quàntics isospín, estranyesa, encant, bellesa, veritat, nombre leptònic restringeixen els diferents processos que poden experimentar les partícules elementals, malgrat que siguin processos permesos per la conservació de la càrrega elèctrica i l'energia
nivell d’energia
Física
Concepte físic ideat per Niels Bohr (àtom de Bohr) per tal de donar explicació a l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen.
Es basa en atribuir a les partícules elementals electrons, nucleons, etc lligades a un sistema atòmic o nuclear uns estats energètics que caracteritzin llur comportament quan hi ha intercanvis d’energia amb l’exterior del sistemaLa mecànica quàntica ha desenvolupat aquest concepte i l’ha identificat amb unes qualitats circumstancials de les partícules elementals els nombres quàntics Així, doncs, els quatre nombres quàntics atribuïts a un electró lligat a un àtom determinen el seu nivell energètic o òrbita, i en passar d’un nivell a un altre, per emissió o absorció d’energia de l’exterior, un…
ordinador quàntic
Física
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de fer càlculs utilitzant fenòmens propis de la mecànica quàntica amb la finalitat d’accelerar notablement (respecte a un ordinador com els existents actualment) la velocitat de càlcul.
En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i possibilitat d’…
condensació de Bose-Einstein
Física
Model matemàtic, basat en l’estadística de estadística de Bose-Einstein, que permet d’explicar el comportament d’un sistema de bosons a temperatures molt baixes.
Afirma que per sota d’una certa temperatura crítica T els bosons tendeixen a acumular-se “condensar-se” en l’estat fonamental o estat de mínima energia una fracció finita del nombre total de bosons N és aleshores a l’estat fonamental constituint una acumulació macroscòpica en un estat quàntic La temperatura T ve donada per l’expressió T = h 2 / 2π mk 2,612 V/N -2/3 , essent h i k les constants de Planck i Boltzmann, i m, N i V la massa, el nombre de bosons i el volum que aquests ocupen, respectivament Aquest model explica els fenòmens de superfluïdesa La condensació fou formulada…
punt quàntic
Física
Material semiconductor de petites dimensions (de l’ordre dels nanòmetres) que pot confinar un electró, o uns quants.
Les seves propietats varien notablement segons el nombre d’electrons que contenen, cosa que ha fet que siguin considerats utilitzables per a imatgeria mèdica, com també com a bits quàntics qubits
principi d’exclusió
Física
Principi segons el qual en un àtom qualsevol no hi pot haver dos electrons en el mateix estat quàntic.
És a dir, han de tenir diferent el valor d’algun de llurs nombres quàntics Fou enunciat per Pauli el 1925, i ha permès d’estudiar l’estructura de l’àtom, explicar l’espectre òptic i el de raigs X de qualsevol àtom i justificar l’ordenació dels elements a la taula periòdica
llei de Moseley
Física
Llei segons la qual la freqüència ν de les ratlles dels espectres d’emissió o absorció de raigs X dels elements químics és ν = KZ2, essent K una constant i Z el nombre atòmic.
Aquesta llei experimental, que demostrà que el nombre atòmic d’un àtom era igual al d’electrons que envolten el nucli, pot ésser deduïda formalment de la teoria de l' àtom de Bohr , d’on resulta que essent R la constant de Rydberg , c la velocitat de la llum, i x i y els valors dels nombres quàntics principals de les òrbites entre les quals “salta” un electró en ésser excitat espectre d’absorció o desexcitat espectre d’emissió
model atòmic de Sommerfeld
Física
Ampliació del model atòmic de Bohr, realitzada per A.Sommerfeld l’any 1915.
Consisteix essencialment a suposar que les òrbites electròniques són ellíptiques —el nucli atòmic essent un dels focus de la corba— i a aplicar a les integrals d’acció principi de la mínima acció pròpies del moviment electrònic una quantificació Aquest model introduí el total de nombres quàntics azimutals, però hi ha certes diferències entre llurs valors i els observats experimentalment, raó per la qual, malgrat que permeté en alguns casos d’explicar la multiplicitat observada en l’espectre de ratlles, fou aviat superat pel model basat en la mecànica quàntica model atòmic de Schrödinger
nombre quàntic
Física
Cadascun dels valors discrets i adimensionals que apareixen en la resolució d’una equació que, en mecànica quàntica, defineix un aspecte determinat (nivell d’energia, moment magnètic, spin, etc) d’un sistema descrit en el marc de la mecànica quàntica.
Quan un conjunt de nombres quàntics individualitza totalment una partícula, hom diu que determina un estat quàntic En l’estudi de l’àtom d’hidrogen segons la teoria de Bohr, l’estat quàntic d’un electró és caracteritzat per tres nombres enters el nombre quàntic principal n , que pot prendre qualsevol valor entre 1 ∞ el nombre quàntic azimutal l , que pot variar entre 0 i n -1, i el nombre quàntic magnètic m, que pot tenir els valors compresos entre -l i +l i un nombre semisenar el nombre quàntic de spin m s , que val +1/2 o -1/2 àtom
computació quàntica
Física
Estudi dels algorismes i sistemes amb què es podria construir un ordinador quàntic.
Combinant idees de la física, les matemàtiques i les ciències de la informació, la recerca en computació quàntica féu un salt qualitatiu el 1994, quan Peter Shor publicà un algorisme basat en les lleis quàntiques que seria capaç de factoritzar un nombre gran en els seus factors primers en un temps exponencialment més curt que l’algorisme clàssic corresponent Atès que aquest tipus de processos estan a la base de les comunicacions electròniques xifrades per exemple, entre bancs, és un camp de gran interès fonamental, però també pràctic En l’actualitat, una línia central de recerca és el disseny…