Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
planificador
Electrònica i informàtica
Part d’un sistema operatiu que selecciona quina tasca s’executarà a continuació (planificador de baix nivell) o quines feines seran admeses dins el sistema per processar-les (planificador d’alt nivell).
El planificador de baix nivell selecciona la tasca que haurà d’activar el distribuïdor, basant-se en el temps que porta esperant cada tasca, les prioritats d’execució i els recursos lliures És per tant el responsable de la gestió de la multi-tasca del sistema El planificador d’alt nivell, en canvi, en decidir quines feines entren al sistema, és el responsable de la càrrega d’aquest
altaveu direccional
Electroacústica
Altaveu que radia amb més intensitat en segons quines direccions.
agatodicea
Filosofia
Disciplina que justifica el bé, estudia com és possible i quines formes pot adoptar.
valor lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Segons F. de Saussure, sentit d’una unitat lingüística definida per les posicions relatives que pren a l’interior d’un sistema lingüístic.
El valor s’oposa a la significació, definida per referència al món material a la substància Les unitats lingüístiques resten les mateixes, siguin quines siguin llurs realitzacions fòniques o gràfiques, d’on es dedueix que la llengua és una forma, no una substància
cristal·loide
Química
Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristal·litzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho (col·loide).
Actualment hom ha abandonat aquesta distinció, car una mateixa substància pot existir simultàniament com a colloide o com a cristalloide, segons quines siguin les condicions del sistema Així, hom ha aconseguit de cristallitzar la clara d’ou, classificada tradicionalment com a colloide
restabliment
Electrònica i informàtica
Procés o tasca que restaura el sistema després d’una caiguda.
En concret comprova la integritat dels fitxers que estaven oberts en el moment de la caiguda, comprova l’estat del maquinari, i en aquells sistemes que tenen un sistema automàtic d’enregistrament de la sessió log detecta quines operacions no s’han dut a terme fins al final i les refà
seleccionador
Màrqueting
Periodisme
Persona que en una organització controla el flux d’informació.
En l’àrea de màrqueting fa referència a qualsevol persona que intervé en una compra o venda industrial, com ara telefonistes, recepcionistes i agents de compra i venda En l’àrea de periodisme s’aplica als qui decideixen quines informacions es publiquen i de quina manera, com ara els corresponsals, els redactors o el director d’una empresa periodística
cavall de Troia
Electrònica i informàtica
Virus informàtic o codi maliciós emmagatzemat a l’ordinador que permet que externament es pugui accedir a les dades del sistema.
El nom fa referència al fet que sota una aparença inofensiva, com ara una fotografia o una música, s’installa un programa que permet que, via remota per exemple internet, es pugui controlar què fa l’usuari i quines tecles prem, a fi i efecte d’esbrinar contrasenyes, copiar documents de l’ordinador, executar programes no desitjats, etc
junta d’estanqueïtat
Tecnologia
Element que hom col·loca entre dues peces fixes, o en la zona de contacte entre dues peces amb moviment relatiu, per tal d’assegurar respectivament l’estanqueïtat de la unió o la del dispositiu de què formen part.
La junta pot ésser de goma natural o sintètica, cuir, amiant, tefló, niló, etc, i pot adoptar la forma de disc o corona circular junta plana , de tor junta tòrica , de collarí de simple o doble llavi, d' estopada , etc, segons quines siguin les condicions de treball pressió, temperatura, aplicació estàtica o dinàmica, característiques químiques del fluid a estanqueïtzar, etc
microscopi
Microscopi
© Dragan Trifunovic - Fotolia.com
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions, que normalment són invisibles a ull nu, gràcies a un sistema de lents (òptiques, electròniques o acústiques) que en forneixen una imatge augmentada.
Els diferents tipus generals de microscopis es distingeixen segons quines siguin les “sondes” emprades per a “veure” la mostra Així, cal distingir el microscopi acústic les “sondes” són ones ultrasòniques, el microscopi electrònic les “sondes” són electrons i el microscopi òptic les “sondes” són fotons, és a dir llum o qualsevol altra radiació electromagnètica aquest darrer és el que donà lloc originàriament al terme genèric