Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tom
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les parts en què és dividida una obra impresa o manuscrita de molta extensió.
Generalment correspon a un volum relligat separadament i amb paginació independent i que, per això, hom anomena també volum
camussa
Tecnologia
Pell originàriament d’isard molt prima, flexible, d’un color groc pàl·lid, adobada pel procediment d’acamussatge ( acamussar
).
Hom empra principalment pells de moltó, anyell, cabra i cabrit per a obtenir camusses ordinàries i pells d’isard, cabirol, ren, gos i d’altres, per a camusses de més preu Les camusses eren emprades antigament per a articles de vestir llur ús s’ha mantingut en la fabricació de guants, en el folrat de barrets i estoigs, i en el relligat de llibres També és emprada per a netejar vidres o d’altres superfícies polides
encartament
Full o plec solt que hom col·loca en un llibre relligat.
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…
geniva
Disseny i arts gràfiques
En un llibre relligat, la part de les tapes que surt més que els fulls.
llibre
Diplomàtica i altres branques
Còdex famós, en especial cartoral i llibre de privilegis, que pel fet d’ésser relligat amb pell o amb tela de color, és conegut per aquest.
Als Països Catalans s’introduí aquest costum en entitats eclesiàstiques i civils, sobretot municipals Cal esmentar, entre altres, un Llibre verd del monestir de Ripoll, avui desaparegut, el Llibre blanc de Santes Creus s XII-XIII i el Llibre Vermell de Montserrat, i entre els municipals, el Llibre verd de Girona, el Llibre vermell de l’Arboç Baix Penedès 1202-1488, el Llibre verd de Vilafranca del Penedès 1356-1699, el Llibre vermell de Ciutadella Menorca s XIII-XVIII, el Llibre verd del racional o Llibre de solemnitats de Cervera 1448-1637 i, sobretot, els notables Llibre verd i Llibre…
trencafila
Disseny i arts gràfiques
Costura entrellaçada que els enquadernadors fan entre la corda i la capçada de cada costat al llom d’un llibre, quan el cusen, per fer més fort el relligat.
fulletó
Literatura
Part d’un periòdic —generalment la inferior d’una pàgina— reservada per a publicar-hi fragmentàriament un text literari, sovint numerat a part per a ésser relligat en volum.
A la fi del s XVIII hom denominà feuilleton una secció del Journal des Débats , sobre crítica teatral, on es publicaren els Lundis de Sainte-Beuve Més endavant, aquest procediment fou utilitzat per a texts narratius Balzac publicà en forma de fulletó la primera novella llarga francesa, La vieille fille A Anglaterra foren cèlebres les novelles de Dickens Les mystères de Paris 1842, de Sue, publicada al mateix Journal des Débats , esdevingué el prototip del que hom anomenà novella de fulletó , veritable gènere condicionat per aquest mitjà de presentació relat d’una gran simplicitat psicològica…