Resultats de la cerca

D’origen tàrtar, els cosacs aparegueren als territoris eslaus vers el s XV Eren grups formats per desertors fugitius, serfs i descontents amb el govern del país Organitzats en tropes de cavallers, guiats per atamans , vivien de la caça, l’agricultura, la pesca o el saqueig En acabar el s XVI ja n'hi havia grups ben caracteritzats Els més importants foren els del Don i els del Dnièper Gaudien d’una total independència i servien de base per a totes les revoltes contra Polònia, provocades per la política religiosa dels reis polonesos Els cosacs del Don lluitaren sobretot contra els…

Costum iniciat a França durant la Revolució 1789, fou reprès durant les revoltes del 1830 i del 1848, i es difongué aviat per Europa i Amèrica A Catalunya actualment es conserven el d’Arbúcies 1868 i el de Llançà 1870

Fou empreda, per exemple, per les naus pirates de l’època moderna A Barcelona fou hissada durant el segle del mes de setembre del 1714, i també fou portada pels ‘mariners’ que cremaren la fàbrica Bonaplata en la revolta de l’any 1835 Posteriorment esdevingué la bandera del moviment anarquista, i ha presidit revoltes més o menys inspirades en aquesta ideologia

Els ilotes descendien, probablement, d’antics pobladors sotmesos pels doris Molt més nombrosos que els espartans, foren contínuament motiu d’inquietud a causa de les revoltes que protagonitzaren Messènia, 464 aC Tot alliberant els espartans del treball de la terra, contribuïren a fer-ne un exèrcit permanent Al s III aC, Cleòmenes oferí als ilotes la possibilitat de comprar llur llibertat i, al s II aC, foren alliberats per Nabis

Els moments més esplendorosos de l’imperi corresponen als governs d’Akbar i d’Aurangzeb, a la segona meitat dels segles XVI i XVII, respectivament A la mort del darrer s’inicià la decadència, que, un segle i mig després, posà fi a l’imperi sota el domini de la corona britànica disputes dinàstiques i revoltes Bahādūr Shāh I, creixent anarquia, intromissió progressiva dels governants afgans i darrer control britànic, cada vegada més efectiu Bahādūr Shāh II Relació d'emperadors mogols Bāber 1527-1530  Humāyūn  1530-1556  domini de Shēr Jāh, de la dinastia surita   Akbar  1556-1605 …

Fundada la dinastia per Idrīs I , els nets d’aquest es repartiren el territori i aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita l’anorrearen Dinastia idríssida Idrīs 789-791 regència de Rāšid 791-802 regència d’Abū Ḥalīd Yazīd 802-808 Idrīs II 808-828 Muḥammad ibn Idrīs II 828-836 regència d’Άlī ibn Muḥammad 836-849 Yaḥyà I ibn Muḥammad 849-863 Yaḥyà II ibn Yaḥyà 863-866 Άlī ibn ‘Umār 866- Yaḥyà III ibn al-Qāsim -905 Yaḥyà IV ibn Idrīs ibn 'Umār 905-920 al-Ḥasan al-Hağğām govern del fatimita Mūsā ibn Abī-l-'Āfiya 925-927 al-Qāsim Gannūn ibn …

Reunia els diferents imposts indirectes damunt articles de primera necessitat i comestibles sabó, vi, oli, carn fresca, embotits, etc Era percebut en la forma del tradicional dret de portes en introduir les mercaderies en les poblacions el seu valor augmentava en les poblacions de major nombre d’habitants Fou molt impopular per l’alça de preus que provocà Suprimit en aparença per l’alçament progressista del 1854, fou percebut en gran part pel govern per mitjà d’altres conductes, fet que el 1856 produí revoltes populars per tot l’Estat espanyol Motí dels Consums Novament abolit el…

La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’abast local,…

El terme democràcia δημοκρατία aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d’organització de l’estat En la classificació de formes de govern d’Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l’expressió democràcia , equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l’obra d’alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d’igualtat entre els homes Tot i que el…

Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció absolutista del 1823 continuà funcionant…