Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
posicional
Escacs
Dit del sistema tàctic, en el joc d’escacs modern, segons el qual durant la partida hom dóna preferència a l’aconseguiment d’una posició de les peces, especialment les menors, que permeti a l’última fase un desenllaç victoriós.
Aquesta concepció del joc lent i poc espectacular però pràctic fou desenvolupada a partir de Steinitz, tot bandejant tant els esquemes romàntics de sacrifici com els de joc combinatori i brillant, en favor d’una efectivitat final positiva
bagatel·la
Música
Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma.
Les bagatelles més coneguges són les de Beethoven, en tres reculls opus 33, 119 i 126 i d’entre les actuals, les Sis Bagatelles , opus 9, d’Anton von Webern, i les Cinq Bagatelles , de Georges Auric Una forma de bagatella són les Noveletten , inaugurada pels romàntics Robert Schumann i conservada pels moderns Béla Bart'ok, Francis Poulene
literatura uruguaiana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a l’Uruguai.
Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830 Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de…
balada
Literatura
A partir del s XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica ( cançó popular
), sigui de creació sàvia, bé que inspirada en la veu popular.
Walter Scott, Herder, Goethe, Schiller i altres autors anglesos i alemanys, com Wordsworth, Coleridge i Uhland, afinaren aquest nou gènere, que esdevingué típic del Romanticisme D’acord amb la nova accepció literària, alguns poetes romàntics catalans qualificaren determinades creacions seves de balada Tomàs Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Apelles Mestres, com també ho han fet d’altres lírics més recents, bé que, en general, donant un abast més imprecís a aquest mot Josep Carner, Carles Riba, Josep M de Sagarra, JV Foix, Tomàs Garcés
vampir | vampira
Religions de Grècia i Roma
Etnografia
Persona ja morta, però que és imaginada com a àvida i necessitada de xuclar la sang d’altres mentre dormen, amb la qual cosa manté una vida com mig d’ultratomba i guanya alhora per a aquesta els qui han estat víctimes seves.
Creença difosa arreu, sobretot entre els eslaus i a Transsilvània, testimoniada ja a l’antic Egipte i a Babilonia, hom creu que ho esdevenen els qui moren abans d’hora, de mort violenta o accidental i, per això, encara aferrats a la vida Sovint hom desenterrava el mort suspecte i li travessava el cor o el decapitava Sovint la creença assumeix el caràcter de pànic popular, com a l’Hongria del s XVIII El tema ha estat tractat per diversos poetes romàntics L’obra més cèlebre és El comte Dràcula 1897, de Bram Stoker, que ha fornit matèria a més d’una pellícula
cromatisme
Música
Procediment musical consistent en l’alteració en un semitò descendent o ascendent d’una nota o més d’una escala diatònica.
El cromatisme pot presentar-se tant en l’harmonia com en la melodia, i en el sistema tonal hom l’utilitza per a passar d’una tonalitat a una altra Hom troba ja alteracions de tipus cromàtic a l’antiguitat grega i en el cant gregorià, en el qual es reduí a l’ús del si bemoll Amb Gesualdo i Monteverdi, el cromatisme assolí una complexitat i una riquesa comparables només a la d’alguns compositors romàntics, especialment Wagner, Liszt i Strauss Posteriorment, Schönberg donà a les dotze notes de l’escala cromàtica el mateix valor, establint així el total cromàtic , base del mètode…
criollisme
Literatura
Corrent literari que reivindica les peculiaritats dels criolls.
Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga S'han beneficiat de la seva influència novellistes com…
humor
Literatura
Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica Tanmateix, als s XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos Defoe, Swift, Goldsmith, etc feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de malestar individual…
melodrama
Música
Teatre
Obra teatral en la qual s’associen íntimament text i música.
Aparegué a mitjan s XVIII, i consistia en la declamació del text sobre un fons musical instrumental L’obra més característica d’aquest gènere és Pygmalion 1762, de Jean-Jacques Rousseau, que fou interpretada per tot Europa i influí sobre JABenda Alguns compositors romàntics l’utilitzaren com a procediment La seva penetració als Països Catalans tingué lloc a la primeria del s XIX, com una avançada del drama romàntic, a partir de texts de Kotzebue, Ducange, Delavigne, Jephson, etc, traduïts al castellà Antoni de Gironella n'escriví uns quants, també en castellà Cristina o el…
avemaria
Música
Cristianisme
Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria
.
La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria El text de l’Ave Maria ha estat freqüentment musicat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina