Resultats de la cerca

La forma de rondó més simple és ABABA A partir d’ella hom en desenvolupà variants més complicades, entre les quals cal esmentar el rondó-sonata, de set estrofes i molt emprada per Mozart i Beethoven, sovint com a moviment final de simfonies i sonates

F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…

Rondó-sonata © Fototecacat/ Jesús Alises El rondó-sonata presenta, d’una banda, característiques pròpies del rondó, com ara l’alternança entre una tornada i diferents episodis A-B-A-C-A-B-A i, de l’altra, la disposició tripartida exposició-desenvolupament-reexposició, característica de la forma sonata En el quadre adjunt es pot apreciar com es combinen els dos models d’aquesta forma híbrida, que fou característica dels moviments finals de la sonata, del quartet o del concert clàssics vegeu més avall i romàntics F Schubert Allegro de la Sonata per a piano , D 958, IV mov F Mendelssohn Allegro…

En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’exposarà el subjecte, la resposta, o…

L’hegemonia de la forma sonata durant el Classicisme tingué com a conseqüència l’aplicació d’algunes de les seves característiques més importants a altres formes com ara el rondó, el concert, l’ària o el minuet, les quals n’assimilaren principalment la modulació al to de la dominant o al relatiu major si el mode de la tonalitat principal és menor, l’exposició de material temàtic en aquest to tema o grup secundari, la prolongació de l’àrea de la dominant secció de desenvolupament i el restabliment de l’anterior material temàtic en el to de la tònica En el cas del rondó , una de les parts…

De tempo ràpid i caràcter conclusiu -sovint apoteòsic o triomfant-, la seva forma és generalment la del rondó o el tema amb variacions

Dit de la música vinculada a la tradició gitana o tradició hongaresa, en la qual predomina el caràcter popular -impregnat de ritmes de dansa csárdás - i la forma rapsòdica, sovint combinada amb el virtuosisme instrumental Un dels exemples més coneguts és el rondo alla zingarese del Quartet per a piano en sol m , opus 25, de J Brahms Al final del segle XIX, passà de ser un recurs per a aconseguir un cert color local, a convertir-se en una expressió musical lligada als postulats dels nacionalismes centreeuropeus S’aplica especialment a la música virtuosística per a violí del segle…

Escrita en forma de rondó i amb influències africanes, deriva de la contradansa i l’havanera Gaudí de gran popularitat al final del segle XIX La música no era d’origen popular, sinó escrita per compositors com Miguel Failde, Raimundo Velenzuela o Antonio María Romeu No obstant això, les comparsas grups populars de músics i balladors principalment negres es feren seu el danzón per la gran acceptació que tingué La part musical era interpretada habitualment per un conjunt que incloïa una flauta o un clarinet, que tocaven passatges de gran agilitat en forma de variacions sobre un ritme binari i…

WA Mozart Sonata per a piano en la M , KV 331, III Allegretto alla turca © Fototecacat/ Jesús Alises L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques banda turca també es manifestà ben aviat als cercles musicals En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant percussió, piccolo , etc, ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc Entre les obres que incorporen…