Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
rossí
Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que els de tir i més vigorós que els de sella, que servia per a la caça i per a la guerra i solia ésser cavalcat pels escuders.
rossí
Cavall vell, decadent i de poc vigor per al treball.
estaca-rossí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 10 a 30 cm d’alt, pelosa, de fulles imparipinnades petites i de raïms oblongs de flors purpúries.
Es fa en terrenys margosos i argilencs àrids
blat pintat
Agronomia
Qualsevol de les varietats de blat que donen grans de coloració vermellosa.
patates braves

Patates braves
Jessica Rossi (CC BY-NC-ND 2.0)
Alimentació
Daus de patata fregits i acompanyats d’una salsa picant feta amb ingredients diversos (sofregit de tomàquet, pebre vermell dolç i picant, brou), o bé amb allioli, que es mengen com a aperitiu o bé com a tapa.
traginer de mar
Història
Oficis manuals
Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona a l’interior de la ciutat.
Des del 1457 és documentada l’existència de l’ofici de traginer de mar o traginer de ribera , els quals transportaven les mercaderies a coll de rossí, diferenciant-se en això tant dels llogaters de mules, que empraven carros o carretes, com dels bastaixos de capçana, que feien servir només la pròpia força Al s XVI hi havia dues confraries de traginers de mar, una d’elles formada exclusivament de catalans, i l’altra de negres possiblement moriscs El 1567 el Consell de Cent decidí d’unir ambdues confraries en una de sola, sota l’advocació de santa Eulàlia El gremi, que havia rebut…
cantata
Literatura
Música
Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica pròpiament dita, escrita per a una o més veus, amb acompanyament de baix continu o continuo
, alternant amb recitatius i cors.
La cantata aparegué, com l’òpera i l’oratori, al començament del s XVII, quan s’imposà la monodia acompanyada Llur origen comú fou l’adopció, vers el 1600, del nou estil anomenat rapresentativo , conjuntament amb el baix continu Però la cantata es distingeix dels dos altres gèneres per la seva destinació peça de concert o d’església, mai de teatre i pel seu caràcter líric Els florentins Caccini Nuove musiche , 1602 i Peri Varie musiche, 1609 foren els primers a conrear-la D’antuvi consistí en una curta escena fragmentada i un sol personatge Combattimento di Tancredi e Clorinda , de…
lirone
Música
Instrument d’arc de gran difusió a la Itàlia del Renaixement, membre greu de la família de la lira da braccio.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…
música hebraica
Música
Art musical del poble hebreu.
La tradició atribueix a David i a la seva època una gran esplendor musical Els principals instruments de la música hebraica són el hazozrà , el nebel , l’arpa, la trompeta, el něhilà, el sǒfar , el rinnor , el tof , etc Hom no conserva cap fragment musical de l’època bíblica Després de la destrucció del Temple 70 dC, només sobrevisqué la música vocal, basada en texts bíblics Al principi del s VI hom començà a cantar els piyyutim , poesies amb melodies de procedència no hebrea El cant hebreu tingué un període florent al s XVI, especialment a Palestina i a Itàlia aquí, amb les obres…
literatura uruguaiana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a l’Uruguai.
Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830 Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de l’històric i l’ideològic…