Resultats de la cerca

El mascle té el cap i el coll verds, i la femella és bruna tots dos tenen el mirall morat Viu prop de l’aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris Es troba a tot l’hemisferi nord, i cria a tot arreu, preferentment als països nòrdics És freqüent als Països Catalans, on hiverna És l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, entre d’altres l’ ànec de Rouen , d’origen francès, amb el nom de la ciutat d’on procedeix És explotat per la seva carn, exquisida i abundant, malgrat el lent engreix als 6 mesos arriba a pesar 2,5-3kg L’ ànec d’Aylesbury , per una mutació…

Té el coll molt llarg i fi Salvatge a l’Índia septentrional i domesticat a Anglaterra amb el nom d’ India runer o corredor indi És criat com a productor d’ous les femelles en ponen pels volts de 270 anuals, fecunditat que conserven fins als 6-7 anys Són els ous més semblants als de gallina, i per tant els més estimats Per encreuament de l’ànec corredor i l’ànec de Rouen, fou obtingut a Anglaterra l’ ànec kaki-campbell La femella té tot el cos caqui fosc, el mascle té, a més, el cap, el coll i les extremitats inferiors castanys És la raça més rústega i de gran qualitat de posta…

S'inicià amb l’aparició de nombroses esglésies amb absis de tipus benedictí amb deambulatori o sense, torres a la façana i una llanterna de diferents pisos al creuer de grans espais interiors, arcuacions a les naus que repeteixen idèntiques proporcions en tribunes i triforis, arcs de mig punt i volta d’aresta en les naus laterals Els principals edificis són la cripta de Rouen 1063, la destruïda església de Jumièges 1037-67, Saint-Étienne 1077 i Saint-Nicolas de Caen i la Trinité de Fécamp 1099 Les decoracions segueixen el gust bàrbar de línies geomètriques i motius de forma…

És la part de l’orgue situada a l’extrem de la tribuna o de la balconada del cor Està estructuralment separada de l’instrument, però forma una entitat tímbrica pròpia dins el seu conjunt Les primeres notícies que se’n tenen són de la de l’orgue de Rouen Normandia, reparat el 1386 per Godefroy de Furnes A Catalunya, aparegué per primera vegada a Barcelona el 1459 orgue de Leonhard Martin i a València el 1460 Pere Pons, i, com a "orgue a la cadira", a Sant Mateu de Perpinyà el 1516 Mn Capdebós A la primeria, i a l’igual de l’orgue major, tota ella era un blockwerk , és a dir un…

La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces obtingudes…

La catedral de Notre-Dame, erigida els anys 1194-1245 sobre una basílica anterior del segle IV, fou el nucli principal de la vida musical de la ciutat Amb el bisbe Fulbert 960-1028 esdevingué un important centre cultural i un lloc de trobada d’estudiants de procedències diverses Segons l’estatut del 1127, la maîtrise , documentada ja al segle V, era constituïda per un maître de musique , un maître de grammaire , els pueri chorales , els heuriers matiniers i un organista L’activitat musical girava al voltant de les nombroses manifestacions litúrgiques que es desenvolupaven a la ciutat, notable…

Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…

Seu del bisbat a partir del segle IV, el 1536 acceptà la Reforma calvinista L’adopció de la nova litúrgia implicà canvis en la pràctica musical, particularment per la major importància que la nova litúrgia donà al cant dels salms, cants que s’ensenyaven a l’escola perquè tothom pogués cantar-los A més, Calví optà per la prohibició de l’ús de tota mena d’instruments musicals, inclòs l’orgue El 1562 aparegué la traducció francesa del saltiri Les Pseaumes mis en Rime françois par Clément Marot et Théodore de Bèze , més conegut com a Psautier huguenot Entre els compositors que musicaren aquesta…

Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien embigat de…

Es tracta d’obres de caràcter sacre, que s’agrupen especialment al voltant de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic el Nadal i la Pasqua Entre els primers centres de difusió destaquen els monestirs francesos de Sant Marçal de Llemotges i de Fleury A la Península Ibèrica el drama litúrgic es conreà sobretot a Catalunya, a causa de la implantació primerenca del ritu romà arran de la fundació de la Marca Hispànica Llevat d’alguns casos, se’n mantingueren vives diverses manifestacions fins que el concili de Trento les prohibí La primera representació litúrgica de què es té…