Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
OSPF
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic interior estandardi per la IETF que obeeix el paradigma d’estat d’enllaç i empra un algorisme SPF (Shortest Path First) o de Dijkstra per a calcular rutes òptimes o de mínim cost.
Definit originalment al RFC 1247 l’any 1991, l’especificació actual per a IPv4 és l’OSPFv2 descrita al RFC 2328 l’any 1989 La versió del protocol per a IPv6 és l’OSPFv3 descrita al RFC 2740 l’any 1999 En l’OSPF, els encaminadors s’intercanvien informació sobre la topologia de la xarxa, de manera que tots poden construir el mateix mapa sobre el qual calcular rutes òptimes cap a cada xarxa La mètrica o cost d’un enllaç és configurable, però, per defecte, el seu valor és inversament proporcional a la seva velocitat de transmissió Per tal d’escalar a xarxes grans, el protocol permet…
comunicacions
Conjunt de camins, carreteres, carrils, rutes marítimes, rutes aèries, etc.
ciutat de pont
Urbanisme
Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d’un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l’enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país (Avinyó, Orleans, Tours).
El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra Varsòvia, Kíev, i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’installa a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’installen els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial Lió, Praga, Budapest Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi installen amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció subalterna Estrasburg…
protocol d’encaminament dinàmic
Electrònica i informàtica
En el context de xarxes IP, terme genèric per a denominar protocols dissenyats perquè els encaminadors de xarxa s’intercanviïn informació que els permeti descobrir automàticament les xarxes que interconnecten i rutes òptimes (de minim cost) per a arribar-hi.
A banda de definir com es produeix aquest intercanvi, els protocols d’encaminament empren algun algorisme d’encaminament per triar, de totes les rutes possibles, les que tenen un cost menor La unitat amb què s’expressa el cost d’una ruta o d’un enllaç és específica de cada protocol Hi ha protocols estàndard i d’altres de propietaris, definits pels fabricants dels encaminadors En el context d’internet, se solen classificar els protocols en protocols interiors Interior Routing Protocols o IGPs o protocols exteriors External Routing Protocols o EGPs Exemples d’IGPs estàndard són…
ruta comercial
Història
Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats…
viking | vikinga

Naus vikingues recreades
© Paul Moore / Fotolia.com
Història
Nom donat als navegants comerciants i guerrers procedents de les terres escandinaves que, entre els segles VIII i XI, atacaren els països de l’Occident europeu, colonitzaren territoris del nord de l’Atlàntic i explotaren rutes comercials que s’estenien de les illes Britàniques fins a Bizanci.
Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, i en ocasions recorrien al pillatge o a l’extorsió Tant en els països d’origen com en els territoris on s’establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes Una de les claus de la seva expansió foren les naus knörr o skeid , lleugeres, de poc calat, amb extrems simètrics, propulsades per rems i per una característica vela rectangular, que permetien desembarcar a les platges i remuntar els rius a una gran velocitat i que podien ser transportades pels seus ocupants per terra ferma Escrivien en caràcters rúnics, originàriament…
ortodromia
Transports
Ruta d’una embarcació o d’una aeronau que coincideix amb l’ortodromia dels seus punts de partença i d’arribada.
Atès que és la distància més curta entre dos punts de la superfície terrestre, és la ruta en la qual teòricament han de procurar de navegar els pilots de les embarcacions i, especialment, els d’aeronaus Tanmateix, això exigiria canvis constants de rumb, puix que l’ortodromia forma angles diferents amb cada meridià Per tal d’evitar aquests canvis, a la pràctica hom descompon l’ortodromia en un conjunt d’arcs de loxodromia, que d’altra banda impliquen una separació petita respecte als arcs d’ortodromia, i, per tant, hom canvia de rumb poques vegades en un viatge en navegació marítima, cada 200…
loxodromia
Cartografia
Corba guerxa descrita sobre la superfície esfèrica terrestre per un punt que gira al voltant d’un pol allunyant-se’n contínuament tot tallant els meridians amb un angle constant.
És la trajectòria de la nau que va navegant sense canviar de rumb quan aquest no és ni tramuntana ni migjorn, ni llevant ni ponent La loxodromia només difereix de l’espiral logarítmica pel fet de no ésser una corba plana A les cartes amb projecció Mercator, les loxodromies són representades per línies rectes, puix que aquestes cartes han estat concebudes especialment per tal de complir aquesta condició essencial Les naus van gairebé sempre seguint arcs de loxodromies, perquè són rutes ben fàcils de servar, gràcies a la brúixola i a les esmentades cartes L’arc de loxodromia té l’…
tangeriner
Botànica
Agronomia
Arbre més petit que el taronger, de la família de les rutàcies, de branques fines, fulles lanceolades i fruits petits comestibles (les tangerines).
Provinent del sud-est asiàtic, fou portat a través de les rutes comercials de la Mediterrània Actualment, es cultiva en zones subtropicals, en regions del sud d’Europa i dels EUA
placa amiloide
Bioquímica
Acumulació de proteïna beta-amiloide en determinades zones del cervell.
Es forma per digestió de la proteïna amiloide precursora, procés en el qual intervenen determinades proteases implicades en importants rutes de senyalització durant el desenvolupament La formació de plaques amiloides, també anomenades plaques senils, està associada amb la patogènesi de la malaltia d’Alzheimer Fisiològicament, la proteïna amiloide precursora participa en el tràfic de vesícules a l’axó
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina