Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ritme contrari
Música
Ritme els accents del qual contradiuen els del metre.
Les notes rítmicament més accentuades, és a dir, aquelles a les que corresponen els valors rítmics més llargs -no pas accentuades en sentit dinàmic, tonal o d’altre tipus-, ocupen una part qualsevol unitat mètrica compàs, temps, divisió, etc mètricament menys accentuada -més lleu, més dèbil- que la que ocupen les notes rítmicament menys accentuades Molt freqüentment implica la presència de síncopes síncope Un cas particular de ritme contrari és l’anomenat ritme llombard
verbunkos
Música
Dansa hongaresa ballada en grup, de caràcter marcadament rítmic i coreografia virtuosística, utilitzada en l’allistament de soldats a l’exèrcit austrohongarès al llarg de la segona meitat del segle XVIII i el principi del XIX.
La música, basada generalment en melodies folklòriques, es caracteritzava rítmicament per l’ús de tresets i síncopes Constava de diverses seccions, usualment una de lenta introductòria lassu alternant amb una de ràpida friss La interpretació, majoritàriament a càrrec de músics zíngars, exhibia un estil improvisat i expressiu La seva evolució donà lloc, al principi del segle XIX, a obres virtuosístiques com les dels violinistes J Bihari, AG Csermák i J Lavotta Amb l’establiment del servei militar obligatori el 1849 deixà d’utilitzar-se, però els seus trets característics foren…
loure
Música
Dansa popular francesa del final del segle XVII i principi del XVIII, de tempo lent, caràcter majestuós i metre ternari (generalment 3/4 o 6/4) marcadament accentuat.
Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F…
giga
Música
Dansa barroca de tempo ràpid, habitualment en compàs compost i forma binària, que esdevingué el darrer moviment de la suite.
Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que…
espècies de Fux
Música
Sistema pedagògic ideat per Johann Joseph Fux per a l’aprenentatge del contrapunt.
Aquest mètode fou exposat per Fux en la primera part del seu Gradus ad Parnassum 1725, obra en forma de diàleg que també conté capítols dedicats a la imitació i a la fuga Amb les seves espècies, que actualment s’identifiquen amb el contrapunt rigorós, Fux pretenia reproduir l’estil palestrinià D’altra banda, el seu tractat, que inspirà un gran nombre de tractats posteriors, ha estat i és, encara avui, el mètode d’ensenyament contrapuntístic més popular Amb ell estudiaren i ensenyaren compositors com J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Cada una de les espècies descriu la relació o proporció…
música antillana
Música
Música de l’arxipèlag de les Antilles, que comprèn les Grans Antilles (Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana i les Illes Caiman) i les Petites Antilles, formades per una sèrie d’illes que s’estenen de les Bahames a les Antilles Neerlandeses, a prop de Veneçuela.
Tot l’arxipèlag presenta com a tret comú l’extinció total de la població i la cultura indígenes, de tal manera que, a diferència de la zona continental americana, no es pot parlar de música indígena antillana La música antillana, per tant, s’ha creat com a resultat d’una continuada transformació criolla amb l’aportació principal d’elements culturals dels colonitzadors europeus, sobretot espanyols, anglesos, francesos, holandesos i portuguesos, també dels esclaus africans i, en menys proporció, de treballadors asiàtics, especialment xinesos Les influències musicals africanes es perceben en…
gòspel
Música
Gènere de música religiosa originat al començament del segle XX als Estats Units d’Amèrica entre la població afroamericana, que es caracteritza per polifonies i síncopes.
Té per text algun episodi o alguna allusió evangèlica perquè deriva dels himnes evangèlics del ressorgiment protestant del segle XIX Pot ésser a una veu o a diverses, amb cor, i amb acompanyament o sense Mahalia Jackson n’ha estat una de les intèrprets més destacades
havanera

Havanera
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa i cançó de tempo moderat i metre binari sorgida a Cuba a la primera meitat del segle XIX, també anomenada, en ocasions, contradanza criolla, i que fou conreada tant en ambients de saló com populars.
L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent de les…
bateria

Bateria Ludwig amb plats Zildjian
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt d’instruments de percussió idiòfons i membranòfons tocats per un sol intèrpret.
S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la bateria, i els models…