Resultats de la cerca

Derivat de l’antic presbiteri, el concili de Trento n’obligà la celebració anual, bé que el Codi del Dret Canònic 1917 l’espaià cada deu anys el del 1983 no en fixa cap periodicitat i preveu que hi participin laics Però des de després del concili II del Vaticà, tendeix a ésser substituït per noves institucions més àgils, com el consell pastoral i el consell presbiteral A la Tarraconense el concili d’Osca del 598 manà la reunió d’un sínode anual, al qual havien de participar els preveres i els abats dels monestirs de la diòcesi El concili XVI de Toledo 696 manà la reunió de sínodes a cada…

Era un moviment apocalíptic i pneumàtic que vivia en l’expectació de la difusió de l’Esperit Sant, manifestada d’una manera especial en els seus profetes i profetesses La branca africana del moviment és coneguda sobretot a través d’un dels seus adeptes, Tertullià, que imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència Fou condemnat per alguns sínodes asiàtics al s II, i pel papa Zeferí al s III Hom hi connecta els moviments pneumàtics i pentecostistes del cristianisme modern

A partir del s XI, en augmentar les atribucions del collegi cardenalici, el consistori se celebrava molt sovint, desplaçant la influència de l’antic presbiteri i dels sínodes romans Però a mesura que les congregacions de cardenals s’anaren transformant en les actuals congregacions de la cúria, el consistori es convertí en cerimònia formulària, en la qual hom proclama el nomenament de bisbes, arquebisbes i cardenals i decideix oficialment les canonitzacions El consistori sol tenir una part pública, en què són admesos els laics, una de semipública, amb assistència dels bisbes, i…

En els antics monestirs, collegiates i canòniques constituïa un ofici important sacrista que disposava d’un lot de béns, cosa que el convertí sovint en un petit magnat en les grans comunitats En les parròquies grans sagristà major era un clergue o beneficiat i en les petites rurals un cap de casa, els quals administraven els béns provinents del dret de sagristia Diversos concilis provincials i sínodes diocesans legislaren sobre el sagristà i l’obligaren a donar comptes de les seves gestions als abats, rectors o degans Les consuetes especifiquen els torns i la forma d’elecció…

Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria de les comunitats…

A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient, amb idees…

Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les Quatre Témpores, a més de les…

Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels…

Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual de les obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments, de catedrals Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, monestirs Sant Cugat del Vallès, Santes…

Antigament era, sobretot, la predicació feta als canditats a rebre el baptisme, durant el catecumenat Consistia a explicar les veritats de la fe, durant el temps de quaresma, i també el sentit i contingut dels sagraments i ritus litúrgics catequesi mistagògica , o d’iniciació, cosa que es feia sovint durant la vuitada de Pasqua amb els neòfits, o acabats de batejar Algunes d’aquestes predicacions, recollides per escrit, són molt famoses les de Ciril de Jerusalem, d’Ambròs de Milà, de Joan Crisòstom, de Teodor de Mopsuèstia, etc En generalitzar-se el baptisme d’infants i desaparèixer el…