Resultats de la cerca

Pertanyia a l’estament ciutadà Li corresponia de castigar els esclaus, evitar i impedir escàndols, rondar la ciutat de Mallorca i el seu terme acompanyat dels saigs Tenia un assessor Amb el batlle era jutge en causes sobre usura, pagament de jornals i lloguers

Era practicada per mitjà dels porters i nuncis de les cúries o autoritats, tant reials com baronials, per mitjà d’escrit i amb intervenció de l’escrivà A la Catalunya Vella també les podien fer els saigs de les cúries i, fins i tot, els de les batllies requesta, notificació

No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial

Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, eren corts reials la cort del batlle i la cort del sotsbatlle de les diferents batllies i sotsbatllies reials i de les batllies generals batlle, sotsbatlle, batlle general, la cort del veguer i la cort del sotsveguer de les diferents vegueries i sotsvegueries del Principat de Catalunya i de les dues vegueries de Mallorca veguer, sotsveguer, la cort del justícia , o cort , dels diversos justícies o corts de Ribagorça, Lleida i, especialment, del Regne de València cort 2 , justícia, la cort del governador o del procurador de les…

En les jurisdiccions constituïdes per diverses baronies o termes de castell hi havia la cort del procurador o del governador general procurador general, governador general, a més de la cort del batlle batlle, a cadascun dels llocs o termes En alguns casos tenien normes de procediment o estil individualitzades Des del s XVI, llurs facultats foren més i més restringides, sobrevisqueren als decrets de Nova Planta i perduraren fins a l’extinció de les jurisdiccions senyorials el 1813 A més del procurador o del batlle, les corts baronials, a l’igual de les reials, tenien un jutge ordinari amb…

Tenia al seu càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a la venda del pa, el vi, l’oli i les robes, sancionar els infractors, comprovar en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus, i vetllar per les obres fetes pels particulars en llurs cases Per a dur-ho a terme, disposava de dos ajudants, o saigs El càrrec fou creat per Jaume I a València arran del Repartiment després de la conquesta, i delimitat el 1283 L’elecció, anual, tenia lloc per Sant Miquel i, després, la vigília de l’esmentada festa El càrrec tingué un gran…

Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la justícia els més…

Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en…

L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…