Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
actinofris
Actinofris en estat de vida vegetativa
© Fototeca.cat
Protistologia
Protozou de l’ordre dels heliozous, de forma esfèrica, sense esquelet silícic i proveït de llargs filopodis, que es reprodueix sexualment per autogàmia.
Viu en aigües dolces i salades
pèrcids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, que tenen dues aletes dorsals, l’anterior de les quals té 9 radis espinosos, els flancs argentats i la bufeta natatòria no comunicada amb el budell.
Habiten a les aigües dolces i salades de l’hemisferi nord
ulva
Aspecte general d’una ulva ( Ulva rigida
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de clorofícies, de l’ordre de les ulotricals, de tal·lus laminar ample i de color verd brillant o verd groguenc.
Habiten aigües litorals salades o salabroses riques en matèria orgànica Moltes espècies són conegudes amb el nom d'enciam de mar
consomé
Gastronomia
Brou que ha pres tot el suc de la vianda bullida per mitjà d’una cocció llarga i lenta.
Sovint hom hi afegeix xerès sec o rovell d’ou, i se serveix calent o fred, sol o amb carn a trossos petits, flam, formatge ratllat, galetetes salades, etc
salina
Explotació salina a Santa Pola (País Valencià)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.
Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de…
espiril·làcies
Biologia
Família de bacteris pseudomonadals, gramnegatius, en forma corbada (vibrions) o de tirabuixó (espirils), aerobis o anaerobis, dotats d’una gran mobilitat pel fet que a cadascun dels extrems de la cèl·lula hi ha dos plomalls de flagels.
La majoria són quimioorganòtrofs, llevat d’un petit grup de fotosintetitzadors, i habiten en les aigües dolces o salades, excepte Vibrio cholerae , bacteri patogènic de l’home Inclou, entre altres, els gèneres Vibrio, Desulfovibrio i Spirillum
xoc osmòtic
Biologia
Química
Canvi sobtat en la pressió osmòtica que afecta un sistema o organisme viu.
S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules
fotja
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, d’uns 50 cm, amb el cap i el coll completament negres i la resta del plomatge d’un negre pissarrenc.
Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes els dits són llargs i lobulats Els sexes són indiferenciats Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s’alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de molluscs, d’insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l’aigua Habita a tot Euràsia, al nord d’Àfrica, Austràlia i al nord d’Amèrica És comuna als Països Catalans
gust
Biologia
Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.
En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les amargues