Resultats de la cerca

El vogtat més característic fou el territori entre Saxònia i Baviera, que precisament s’ha denominat Vogtland, administrat amb caràcter hereditari pel llinatge dels Weida

Els obodrites crearen un estat monàrquic molt militaritzat en lluita constant amb els saxons Vers el 1170 el duc de Saxònia Enric el Lleó els sotmeté i en feu un poble cristià i germanitzat

Sal natural monoclínica translúcida, de color blanc, que es presenta al jaciment salí de Stassfurt Saxònia, formant masses en paragènesi amb sal comuna, carnallita i anhidrita Un cop mòlta, pot ésser emprada en sòls lleugers i torbosos com a adob sense cap preparació

Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga…

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls hexaèdrics o octaèdrics, de vegades modificats pel rombododecàedre o el piritoedre Té una duresa 5,5-6 i una densitat 6,5 De color blanc d’estany a gris argentat, és opac i té esclat metàllic Hom l’empra en la fabricació d’esmalts N'hi ha jaciments importants a Skutterud Noruega, Saxònia, Cobalt i South Lorrain Ontario

Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes

Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora…

Jeràrquicament inferiors als ducs, els marcgravis arribaren a ésser gairebé tan poderosos com ells i a gaudir d’una situació de semiindependència respecte a l’emperador quan el marcgraviat esdevingué hereditari Els emperadors saxons crearen nous marcgraviats Marca Danesa, Mísnia, Lusàcia o Marca Oriental, Marca Oriental Bavaresa, Aquilea, Verona, Carniola i Estíria Els marcgravis de Lusàcia, Moràvia i Namiar esdevingueren prínceps del Sacre Imperi, i els de Brandenburg i Mísnia assoliren més tard el títol d’electors Els prínceps de Baden portaren el títol marcgravial pel fet que havien estat…

Carlemany féu del mariscal un dels tres grans dignitaris de la seva cort, juntament amb el senescal i el coper El mariscal passà després a ésser oficial del conestable de França en ésser suprimida aquesta dignitat 1627, el càrrec de mariscal de França creat el 1185 esdevingué el de primer oficial del regne suprimit també aquest, el 1793, Napoleó I el restablí el 1804, en crear els mariscals de l’Imperi El càrrec de mariscal fou també un dels principals al Sacre Imperi, on hom l’adscriví hereditàriament als ducs de Saxònia Al regne de Nàpols fou instituït per Carles I Al de Castella, el grau…

La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de Maurici de…