Resultats de la cerca

Aquesta teoria accepta l’existència de la “mà invisible” de què parlava Adam Smith, que reajusta el sistema, sempre que damunt no hi actuïn elements artificiosament distorsionats La teoria té el màxim exponent en la llei de Say , segons la qual l’oferta crea la seva pròpia demanda La teoria ha estat desmentida per la realitat crisis econòmiques, desocupació crònica, etc

Les crisis de sobreproducció, que es contradiuen amb la llei de Jean Baptiste Say, sostinguda pels clàssics, tenen unes característiques i, com a tendència, han estat tractades analíticament d’una manera equivalent a les de subconsum Això no obstant, en aquest cas es poden donar situacions d’excés d’oferta de caràcter estrictament cojuntural, com a conseqüència de decisions contràries al comportament del mercat, la qual cosa no es correspon en les situacions de subconsum

Sorgí arran de la crisi econòmica dels anys setanta com una reacció enfront de la política econòmica keynesiana, fins aleshores dominant, basada en l’actuació sobre la demanda agregada L’origen remot d’aquest enfocament de l’economia es pot situar en la llei formulada per l’economista francès del s XVIII Jean Baptiste Say “l’oferta crea la seva pròpia demanda” Essencial en l’aplicació de la teoria de l’oferta és la política impositiva, en la qual es consideren les variacions dels imposts com a preus relatius que afecten l’oferta de treball, l’estalvi, la inversió i tota l’…

Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció terra, treball i capital És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica , excedent rebut pels factors productius, d’oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d’altres usos L’origen d’aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d’oferta d’alguns factors, ja sia pel fet d’ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a…

Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les…

Aquest concepte econòmic ha estat emprat amb una amplitud i un criteri molt distints segons les èpoques i els autors Per a l’escola clàssica, que, d’acord amb la realitat del seu temps, identificava l’empresari amb l’empresa, el benefici englobava la retribució de l’empresari i l’interès del capital esmerçat La distinció entre aquests dos conceptes començà ja amb Jean Baptiste Say Habitualment hom considera que, en sentit estricte, el benefici d’una empresa, en un determinat període de temps, és la diferència entre els seus ingressos i les despeses totals, però deduïts bé que l’…

Bé econòmic, de consum durador i de primera necessitat, hom en pot definir la qualitat equipament, tipus de construcció, la forma individual, collectiu i el règim jurídic de fruïció lloguer, propietat, etc Al s XIX, el procés d’industrialització europeu suscità una gran demanda d’habitatges i els convertí en mercaderia la construcció privada, però, es dirigí només a cobrir la demanda solvent En ple liberalisme econòmic fou demostrat que la llei de Say no equilibrava l’oferta i la demanda Prorroguen l’escassetat d’habitatges la retenció —especulació— del sòl urbà pels propietaris…

La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i…

L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…