Resultats de la cerca

Els amficiònids eren formes cosmopolites que sorgiren a l’Oligocè i es diversificaren durant el Miocè Es caracteritzaven per una reducció de les premolars i per unes canines i molars robustes i ben desenvolupades Presentaven un fort dimorfisme sexual, manifest en la talla La seva aparença era la d’un gos gegant, però amb una major capacitat trituradora El gènere Amphicyon és representat al jaciment valencià de Bunyol, a Los Valles de Fuentidueña de Segòvia i també al jaciment dels Casots, a l’Alt Penedès, on n'aparegué una forma gegantina

Les germandats aparegueren a la darreria del s XII, però no adquiriren importància fins als ss XIV i XV, com a conseqüència de les guerres civils que afebliren el poder públic, especialment l’administració de justícia a Castella Aleshores esdevingueren estables i foren impulsades per la monarquia Les més famoses foren la de Toledo, formada 1300 per a perseguir bandolers, als quals aplicava una justícia sumaríssima, la de Segòvia, impulsada i reglamentada per Enric IV de Castella 1473, que n'amplià la competència, i la del Cantàbric, la mes important i d’abast més considerable,…

Durant l’alta edat mitjana hom anomenava mesta les pastures comunals, l’administració de les quals donà lloc a la formació de federacions locals i regionals de ramaders, les quals adoptaren el mateix nom Les diferents mestas regionals foren unificades per Alfons X el 1273, amb el nom d’Honrado Concejo de la Mesta, que tingué una immediata motivació de caràcter fiscal Tanmateix, l’existència de la poderosa institució responia a la importància assolida per la ramaderia dins l’estructura econòmica de Castella, potenciada al s XIII amb la consolidació dels grans latifundis a Extremadura i…

Hom en destaca, a l’antiga Roma, dos relleus de cap de dona Cabinet des Stampes , París A l’edat mitjana hi ha el segell de Lotari II segle IX, tresor de la catedral d’Aquisgrà A Europa, l’art del cristall treballat es desenvolupà durant els segles XIII, XIV i XV, i assolí la plenitud al segle XVI amb objectes decoratius L’art precolombí del període asteca treballà també el cristall de roca són importants els cranis esculpits trobats a les tombes de Monte Albán British Museum D’entre les colleccions importants de cristalls hom destaca el Tresor del Delfí Museo del Prado i la collecció Mèdici…

Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació 1859, l’aprovació pontifícia 1860, l’aprovació definitiva de les constitucions 1870, la primera fundació en terres no catalanes Segòvia, el 1861, la primera fundació americana Xile, el 1870, l’anada a les missions de Fernando Poo 1883 i de la Xina 1929 Hi ha…

Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-…

Hom esmenta com a ciutats dels arevacs, Numantia Garray, Termantia prop de Montejo de Liceras, Clunia Coruña del Conde, Segontia Sigüenza, Uxama Osma, Veluka Calatañazor, Aregrada Ágreda, l’actual Segovia i d’altres no localitzades Els arevacs han estat considerats com el grup extrem dels vacceus i sembla que els celtibers en sentit estricte tenien llur origen en aquest poble La cultura dels arevacs, coneguda per les troballes fetes a Numància, rebé fortes influències ibèriques que li donaren una personalitat especial Llur règim socioeconòmic era predominantment ramader desenvoluparen una…

Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en…

Tanmateix, s’inspirà en el ralet barceloní, i fou encunyada a Barcelona, del 1707 al 1714, pel rei arxiduc Carles III, destinada a l’equipament de l’exèrcit i altres despeses de la guerra contra Felip V de Castella Contenia part de l’argent procedent de la gran massa de moneda anglesa, italiana i, sobretot, portuguesa, procedent del pagament de les tropes dels aliats Aquesta emissió feta des de Barcelona, però dins la tradició monetària castellana, confirma la pretensió de Carles III sobre el conjunt dels estats hispànics i l’extensió a tots ells del sistema de doble moneda, adoptat a…