Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
seguici
Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc.
seguici
Història
Conjunt de persones que acompanyen i segueixen algú per fer-li honor en una cerimònia, marxa solemne.
Constituït entre els romans per la comitiva dels clients client i, entre els germànics, per la comitiva dels gardings garding, constituí un precedent del règim feudal
dol
Seguici fúnebre.
bacant
Religions de Grècia i Roma
Integrant del seguici de Bacus.
Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant el tirs, coronades d’heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell Al màxim de llur excitació devoraven carn crua i esdevenien així capaces de realitzar prodigis i crims Foren anomenades també mènades i tíades Les bacants foren representades tant cobertes de pells com mig nues o vestides amb robes transparents, amb els cabells a lloure Foren tema decoratiu freqüent de la ceràmica àtica Destaquen les bacants de Callímac i d’Escopes L’art romà recollí el tema en…
hostalatge
Història del dret català
Allotjament i assistència que hom dóna a una persona en un hostal, una dispesa, etc.
Als Països Catalans, a l’edat mitjana, el sobirà i el baró hi tenien dret d'alberga Els oficials de la cort reial i el seguici eren allotjats als hostals públics, o bé en cases particulars que habitualment admetien hostes A partir de la fi del s XV, la població civil fou obligada a proporcionar allotjament als soldats en temps de guerra
flabell
Art
Cristianisme
Ventall de plomes, de mànec llarg, símbol de sobirania.
Portat per esclaus en la comitiva de llurs senyors, fou usat en civilitzacions orientals antigues Mesopotàmia, Egipte i fou conegut també en el món grecoromà Fou introduït ben aviat en la celebració litúrgica cristiana D’unes dimensions més reduïdes i generalment de metall, fou atribut propi del diaca, el qual el movia damunt l’altar, per tal d’allunyar-ne les mosques Hom el relacionà amb el batec d’ales dels serafins, que, d’altra banda, hom hi troba figurats És encara un objecte litúrgic de les esglésies de ritu oriental Un flabell gros, de plomes, era portat en el seguici del…
triomf
Història
L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
Aquest honor només podia ésser atorgat al militar revestit de l' imperium maius i que no l’havia perdut entrant al recinte urbà calia que restés fora ciutat tot esperant la decisió senatorial El triomf constituïa una cerimònia amb caràcter sacral i militar el seguici, format al Camp de Mart, anava fins al temple de Júpiter Capitolí El triomfador, vestit amb la toga picta toga i coronat de llorer, anava dalt d’un carro triomfal precedit dels lictors i dels senadors Arribats al temple, el vencedor ofrenava al déu els llorers de la victòria i un sacrifici Hom creu que, de Ròmul a…
moixiganga
moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època
© Fototeca.cat
Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple,…
ball de Cercolets
Folklore
Ball relacionat amb les festes i els rituals de la verema.
Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada per la manxa…